Misc 10/12/2013

Defensar els drets humans ara i aquí

Aida Guillén
3 min

Avui, 10 de desembre, es commemora el 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Fins ara aquesta data ens havia servit a les ONG com a oportunitat mediàtica per parlar de la pena de mort a la Xina, de la situació de les dones als països islàmics o de Guantánamo. Ara no. Ja no. Ja no podem mirar només a fora.

Si l'Estat és el garant dels drets humans, si els partits polítics tenen sempre en les primeres línies dels seus programes electorals la protecció i defensa dels drets humans, per què han d'aplicar dogmàticament unes mesures d'austeritat que els afebleixen?

El comissari de Drets Humans del Consell d'Europa recordava a l'estat espanyol fa poques setmanes que les retallades en polítiques socials eren vulneracions de drets humans en si mateixes. Ho hem pogut constatar de primera mà en les converses amb experts en dret a l'habitatge i dret a la salut. El que ens expliquen recorda massa el que ja coneixem de molts anys treballant en països empobrits. Molts projectes de cooperació han servit per pal·liar els efectes de la manca de serveis públics o la seva privatització, perquè els seus governs prioritzaven els pagaments del deute extern. Hem vist i hem viscut abans com uns pressupostos antisocials suposaven, de facto , una conculcació de drets.

Tanmateix, les nostres classes dirigents, tant polítiques com econòmiques, semblen estar abduïdes pel pensament únic, i es mostren cegues, sordes i mudes davant l'augment real i palpable del patiment i la desesperació. I no només això sinó que l'Estat reacciona davant la lluita social amb més repressió, tant en la llei com en l'aplicació de la llei. L'avantprojecte de llei de seguretat ciutadana presentat pel govern de l'estat espanyol n'és un clar exemple, tot i que no l'únic. Des de fa mesos assistim a un enduriment de les reaccions de les forces i cossos de seguretat davant les manifestacions i reunions al carrer. Aquest enduriment es justifica sovint amb l'argument de la protecció de la majoria de la ciutadania, però s'obvia que les llibertats públiques es van assolir, precisament, com a limitació del poder de l'Estat, únic actor que gaudeix de l'ús legítim de la violència.

Davant aquesta situació, i en un dia com avui, cal fer una crida als poders públics i a la ciutadania perquè canviïn la perspectiva. La població som titulars de drets i de responsabilitats i les administracions públiques són titulars d'obligacions. Gaudir d'un dret, l'educació, per exemple, vol dir que aquest dret estigui disponible (tenir una escola), però també que sigui accessible (sense barreres arquitectòniques, a una distància raonable d'on vivim, a un preu assequible), de qualitat, sostenible, acceptat (sense imposicions de models educatius aliens a la societat) i participat. Les diferents dimensions o categories dels drets ens donen una idea de la multitud de matisos que existeixen en la simple afirmació de violació de drets humans. Això, que ha estat la nostra manera d'enfocar el treball a Guatemala i Etiòpia, no pot deixar de servir-nos a casa nostra.

Més enllà de raons i arguments jurídicament fonamentats, cal trencar amb la semàntica neoliberal que ens inunda i ens confon. Per què els diners que es gasten en infraestructures s'anomenen inversions i aquells diners aplicats a mantenir l'estat del benestar són despesa social? Quina inversió més rendible, adequada i necessària podem imaginar que pagar la factura del nostre sistema educatiu, sanitari o social? Pagar els subsidis d'atur és inversió. En capital humà. Invertim a ajudar les persones que no treballen mentre busquen una ocupació, per l'única raó que són part de la nostra societat i tenen el dret a gaudir d'una vida digna. Invertir en polítiques socials és invertir en futur i retallar-les és retallar en drets humans. Contestar al carrer els pressupostos de l'Estat i de la Generalitat és la millor manera de defensar els drets humans. I en aquesta lògica, defensar el pressupost de cooperació internacional és defensar-los no només per nosaltres, sinó per tota la humanitat, i apel·lar a l'esperit original amb què van ser concebuts.

Les grans declaracions com la de drets humans no hi són només per fer commemoracions simbòliques. Les ONG existim per recordar-ho. Els pressupostos de la Generalitat redueixen a pràcticament zero el suport a aquesta tasca. A la nostra tasca. Tot i això, seguirem treballant perquè els drets humans estan greument amenaçats i cal defensar-los. Ara i aquí.

stats