L’EDITORIAL
Opinió 23/07/2016

El Decret de llengües comença un camí llarg i poc definit

Només el temps dirà si la proposta de la Conselleria ha estat realista o, simplement, poruga i escalivada després de la gran mobilització que provocà el TIL

Ara Balears
2 min

PalmaEl Decret de llengües que aprovà ahir el Govern pretén satisfer necessitats de la societat i reivindicacions de la comunitat educativa. Hi ha coincidència sobre la necessitat de millorar el domini de l’anglès que es té en acabar l’etapa educativa obligatòria i, al mateix temps, s’ha demostrat que aquesta millora no es pot fer sense tenir en compte la realitat complexa i diversa del sistema educatiu i escoltar la comunitat que el forma. La mobilització i contestació al TIL de Bauzá, majoritàriament mai no qüestionà l’objectiu final que els estudiants han de dominar el català, el castellà i l’anglès quan abandonen l’institut. En aquest punt existí consens des del primer moment, al menys en els discursos. Va ser en la imposició d’uns terminis impossibles, la banalització de la formació forçada de professors d’anglès i en anglès i l’absurd d’homogeneïtzar processos a partir de realitats i recursos absolutament diversos, el que mobilitzà la societat, escabellada per la irrealitat de la proposta del govern popular.

Però, si hi ha consens en l’objectiu final, en la metodologia, la temporalització i els recursos el debat es manté viu, molt viu, malgrat que ha perdut l’apassionament de la lluita contra el TIL. Potser per això, perquè un canvi tan radical necessita uns terminis més realistes, la nova proposta és voluntàriament indefinida i ha rebut nombroses crítiques per ser-ho. Fins i tot el Consell Consultiu considerà que la voluntarietat de la seva aplicació primerenca afectava la igualtat d’oportunitats perquè no garantia que tots els estudiants dominassin les tres llengües proposades. En una primera etapa, moltes escoles i instituts no podrien oferir aquest servei per manca de qualificació dels docents. D’altres, per dificultat de canviar la seva proposta pedagògica immediatament. Aquesta diversitat pot considerar-se desigualtat o, com va fer el conseller March, garantia que s’arribarà a l’objectiu comú però amb terminis i metodologies diferents, adaptades a realitats i recursos de cada centre. Només el temps dirà si la proposta de la Conselleria ha estat realista o, simplement, poruga i escalivada després de la gran mobilització que provocà el TIL. Per ara, les crítiques que ha rebut no són radical negació i això significa que malgrat que queda molt per fer, hi ha voluntat d’aconseguir-ho.

stats