Misc 21/12/2013

Contra la llei de símbols, desobediència

i
Sebastià Alzamora
2 min

L'anomenada llei de símbols, aprovada dijous passat pel PP de les Balears (com sempre, en solitari i fent valer el corró de la majoria absoluta), deu ser una de les anomalies jurídiques i polítiques més greus que s'han produït en la història recent de les democràcies occidentals. Segurament no quedava altre remei que fos a les Balears on haguéssim de conèixer un esperpent d'aquestes característiques i d'aquesta envergadura. Ara ja el tenim, i falta veure quines seran les seves conseqüències quan entri en vigor, tan aviat com surti oficialment publicada al BOIB.

Això que el Govern Balear es complau a anomenar llei de símbols no és més que un artefacte difícilment presentable engiponat amb una única idea: reprimir les protestes que es produeixen a les escoles i els instituts de les Balears en defensa de la llengua catalana. Com que aquestes protestes han agafat com a símbol els llaços quadribarrats, la llei neix deformada per l'única intenció de perseguir aquests llaços. I de prohibir-los, amb multes que poden arribar fins als deu mil euros.

Com que naturalment no ho podien dir així, la llei, a la pràctica, el que fa és prohibir l'exhibició, en edificis públics, de qualsevol mena de distintiu que no es correspongui amb els oficials de l'estat espanyol i de la comunitat autònoma de les Balears. Això pot tenir conseqüències grotesques que ja han estat àmpliament comentades i caricaturitzades, com per exemple que un centre públic hagi d'acabar pagant deu mil euros pel fet de penjar a la seva façana un parenoel, un retrat de Nelson Mandela o un llaç contra la sida. Al capdavall, aquests tampoc no serien símbols oficials ni de les Balears ni d'Espanya.

Però no és això el que els pica, als nostres diligents governants. José Ramón Bauzá i el seu executiu han dut fins al paroxisme la seva obsessió contra la llengua catalana, i ara diuen que promulguen aquesta llei "per impedir la profanació política dels espais públics". És a dir, que parlem d'uns polítics que consideren que la política profana allò que toca: bonica idea del regiment de la cosa pública, a fe.

Episodis grotescos com el protagonitzat, durant el debat d'aquesta llei, pel vicepresident Antonio Gómez en atacar d'una manera més que agra el seu excompany de files, el batlle de Manacor, Toni Pastor, no fan més que confirmar el que ja sabíem: el principal objectiu polític (després n'hi ha d'altres, més estrictament crematístics) d'aquest govern és l'arraconament i l'asfíxia de la llengua catalana en tots els àmbits que els sigui possible. Resulta difícil imaginar un govern que legisla contra la llengua del seu país, però això és el que tenim a les Balears. La llei de símbols ni tan sols defineix què és un símbol: es limita a carregar sense manies contra el català, símbol de tot allò que disgusta Bauzá i els seus adlàters. Doncs bé, si volen que ens posem simbòlics, ens hi posarem: davant de les lleis injustes, o directament estúpides, sempre queda la desobediència. I en acabar, ja veurem quin ha estat el resultat.

stats