Misc 02/08/2013

Competències: per ser exercides

i
Xavier Roig
3 min

El govern Rajoy, per carregar-se les autonomies, va fer una llista d'institucions innecessàries. N'hi vaig veure una d'evident: les diferents autoritats de defensa de la competència existents a Espanya. El Tribunal Català de Defensa de la Competència, per exemple, no serveix per a res -si no és per incrustar-hi un amic del partit que s'havia quedat sense feina-. ¿Algú creu en autoritats de la competència en un país on no passa dia que, vulguis o no, algun euro de cadascun de nosaltres va a parar a La Caixa (ara CaixaBank)? Telecomunicacions, autopistes, gas, benzina, exclusivitat en pagament de multes, etc. Les nostres institucions no només no defensen el consumidor sinó que, sovint, amb les seves subvencions capricioses, amb els seus favoritismes i pors, l'agredeixen.

Ara la Generalitat es neguiteja perquè el govern de Madrid vol regular el món municipal. Em recorda el gos de casa, que pot tenir un os oblidat en algun racó durant dies i dies. Ara bé, només que demostris intencions d'agafar-lo, aleshores a ell també li'n vénen ganes. Fa anys que suportem la disbauxa municipal, però no és fins ara, quan Madrid es belluga, que la Generalitat es desperta. Llegeixo les notícies i la llei fa pinta d'orientar-se al manteniment dels interessos dels partits -no pot ser d'una altra manera sortint d'un Parlament partidista i endogàmic que, en aquest període de transició, està demostrant tenir poc sentit patriòtic-. Tristament, em temo que la llei de Madrid serà més eficaç. ¿Coses de calaix que hauria de regular la futura llei catalana? Aquestes són algunes.

Concentració. Els pobles petits limítrofs haurien de compartir ajuntament. No pas voluntàriament, sinó obligatòriament. És inacceptable que determinats pobles tinguin estructures administratives pròpies.

Eleccions. Proposar a les Corts espanyoles una reforma de la llei electoral. L'alcalde ha de ser elegit d'entre una llista de candidats. No pas a partir de llistes de partits. A més, el nombre de regidors s'hauria de reduir dràsticament.

Inversions. Prohibir que els pobles amb zones sense serveis bàsics coberts (clavegueram, enllumenat, carrers no asfaltats) puguin construir centres culturals o esportius, o qualsevol altra inversió no prioritària.

Competències. Cap poble hauria de donar serveis per als quals existeix l'organisme corresponent de la Generalitat. Escoles, centres assistencials i mèdics, policia, etc. haurien d'estar exclosos de la gestió municipal.

Transparència i control. Tots el pobles haurien de subministrar els comptes detallats a qui ho demanés. No calen portals web per ser transparent. La transparència es pot exercir lliurant paper imprès. Avui la llei protegeix l'opacitat municipal (els ho dic per experiència). A més, s'imposa el secretari/interventor dependent de la Generalitat i sense el qual no s'hauria d'autoritzar cap despesa (per exemple la pràctica estesa de pagar-se sous en forma de dietes que, esclar, no cotitzen).

Serveis. Els pobles limítrofs haurien de compartir, obligatòriament, serveis: escombraries, gestió d'espais públics, asfaltat, neteja, manteniment d'instal·lacions, etc.

Subvencions. Les subvencions sempre han estat aberrants en tots els àmbits. En el municipal especialment. Les subvencions a ajuntaments han de ser només per materialitzar serveis i inversions amb sentit, no pas per gastar-les en obres estèrils fetes a corre-cuita -"Abans que venci el termini i la perdem!"- o perquè vénen eleccions, com ha estat la tònica.

Diputacions. La manca de control i transparència de les diputacions porta a fer que, per simple llei de probabilitats, hom pensi encertadament que es tracta d'institucions corruptes. Canviar-los el nom per vegueries és, un cop més, un insult al contribuent. Les diputacions haurien d'haver desaparegut fa temps. Només la manca de patriotisme que han gastat els nostres polítics els darrers trenta anys n'explica la supervivència.

Resum. Cada cop que s'enlairin del Prat, cap al sud, veuran que el pilot ha de fer una maniobra forçada per evitar molestar uns veïns que habiten uns pisos que l'Ajuntament de Gavà va autoritzar. És llavors quan han de recordar que els vicis municipals catalans no tenen límits. El disseny actual del nostre sistema polític general es basa en la més absoluta i voluntària omissió del nostre tarannà. Entre d'altres, la disposició a fer de tot menys complir amb les pròpies obligacions. Com, per exemple, tenir una competència exclusiva i no exercir-la fins que t'hi força el veí. Això denota indolència i voluntat d'immobilisme. Per això em sembla que aquesta llei neix viciada d'origen.

stats