L'11 de setembre celebrem una derrota. A partir d'aquest any, el 12 en celebrem una altra. Els llibres d'història ja inclouen aquest dia a la història trista de la humanitat, al costat de desfetes com el Crac del 29, l'extinció dels dinosaures o el dia en què un individu va intentar robar-li el bombo a Manolo el del Bombo. (Per cert, va ser l'any 2004 a Bòsnia i, com a desgreuge, l'amo d'un restaurant va regalar-li un lloro dissecat -a Manolo-. Quin gran cor -el del senyor pel present, i el de Manolo, en general-.) Com ja deu imaginar, estic parlant del desori que va provocar-nos la decisió de la Comissió de Disciplina de la FIFA de sancionar la selecció de Cap Verd amb l'eliminació en la segona ronda classificatòria de la zona africana per a la fase final del Mundial del Brasil. I, total, per l'alineació indeguda d'un dels baluards de l'equip en defensa, el gran Fernando Varela.
Per sort, la Federació Catalana de Futbol, conscient de la consternació col·lectiva que vam patir llavors com a poble, ha decidit, amb molt bon criteri, regalar-nos la possibilitat de realitzar tots junts (i juntes) una catarsi col·lectiva. I és per això que enguany el partit nadalenc de la nostra selecció nacional serà contra la potentíssima selecció de Cap Verd. Una gran oportunitat de dir a la FIFA que no estem d'acord amb la injustícia comesa amb Varela i, de passada, fruir amb el joc del gran Valmiro Lopes Rocha, Valdo . L'expectació és tanta que, per si de cas, jo ja he comprat 100 entrades (o més) i ja estic fent cua a les portes del Lluís Companys. Imagini's, Catalunya - Cap Verd, el partit del segle!!!
