Misc 30/09/2014

Carta oberta al secretari d’estat de Cultura

i
Sebastià Alzamora
2 min

Benvolgut José María Lassalle, aquestes paraules són pels moments bonics que hem compartit. No en faré traducció al castellà perquè sé que coneixes bé la llengua catalana, i que l’estimes. Recordo content, com espero que tu també ho facis, els dies (no tan freqüents però tampoc tan remots, i sí memorables) que hem passat junts. Tenim en comú amics molt estimats, que d’alguna manera ens obliguen a tu i a mi a un cert deute d’amistat mutu. Sóc conscient que ets secretari d’estat, però espero que no t’ofengui que et tracti de tu. M’hi sento autoritzat per aquests records que ens uneixen, per haver-te vist caure d’una alzina al mig d’un camp extremeny (no explicaré com ni per què, per no fer-me quedar malament a mi mateix), i per haver assistit (amb molt de gust) a les noces que us van unir en matrimoni a tu i a l’ara membre de l’executiva del PSOE Meritxell Batet, en una bella cerimònia a Santillana del Mar. Recordo, i ho recorden les hemeroteques, que el sacerdot va fer broma dient que la vostra era una boda “ de alto riesgo ”. Deu anys després, m’alegra poder dir que el mossèn s’equivocava: heu estat i sou una parella feliç, i desitjo que sigui així per sempre.

Una altra cosa ha estat la teva tasca política, sobretot d’ençà que vares assumir el càrrec de secretari d’estat de Cultura. Una decepció, José María. Deu fer un any i mig o dos que ens vam veure per última vegada: parlàrem del teu cap, un cert ministre Wert que s’havia fet famós per la seva voluntat “d’espanyolitzar els nens catalans”. També vàrem fer algun comentari sobre el president Bauzá i les seves actituds igualment obcecades en matèria de llengua i ensenyament, unes actituds que sé que tu no comparteixes. Per contra, et vares mostrar entusiasmat amb el projecte de la tan esperada llei de mecenatge, que t’havies pres com el teu gran repte polític.

No hi haurà llei de mecenatge. No per culpa teva, que estic segur que hi has dedicat cos i ànima, sinó perquè Espanya (amb Catalunya inclosa) no coneix ni vol conèixer aquesta mena de cultura, i sobretot perquè és obvi que el teu ministre Wert no ha dedicat ni un segon a fer-te costat. Per no esmentar el ministre Montoro, que, dins una tradició molt de ministre espanyol d’Hisenda, s’esgarrifa només de sentir a parlar d’avantatges fiscals a compte d’inversions en cultura. Tres anys d’esforços balders. Gràcies per l’intent, José María, però entremig han passat moltes coses, que ja no em permeten creure en els dirigents benintencionats com tu. No perquè vosaltres mentiu, sinó perquè els vostres mateixos partits us deixen en evidència. Com t’ha succeït a tu, que ara intentes brandar quatre mesuretes fiscals com el descobriment de la sopa d’all. “Si això no és mecenatge, que baixi Déu i ho vegi”, dius. Doncs que baixi. Mentrestant, enyoro els dies en què comentàvem el nostre entusiasme per Ernst Jünger. Potser que baixi ell a dir-ne alguna cosa, de la teva llei de mecenatge. I del teu ministre. Bé, ja en parlarem si vols. Una abraçada sincera.

stats