Sembla que quan una horda paleolítica caçava una peça grossa, hi intervenien membres de totes les generacions: els vells dirigien les operacions, els adults es responsabilitzaven de les feines executives més importants i els joves ajudaven; aquests últims aprenien d'aquesta manera les tècniques necessàries. Els joves podrien fer coses pel seu compte, lògicament, però d'escassa entitat: caçar sargantanes o robar ous, per exemple. Mai una horda encarregaria als joves que cacessin pel seu compte una peça grossa.
Nosaltres, en canvi, sembla que ens hem apuntat a la idea que els joves han de ser capaços de crear la seva pròpia empresa. S'ha posat de moda potenciar l'emprenedoria . S'hi apunten les universitats, els governs i les patronals. Es creen càtedres, oficines d'informació i es fan cursos de motivació. No discuteixo que es tracti d'accions benintencionades i que potser en alguna ocasió seran d'utilitat, però em sembla que confiar que seran els joves els que resoldran el problema de l'atur, o responsabilitzar-los que ho facin, és tan insensat com ho seria que els vells paleolítics enviessin els joves a caçar bisons. En definitiva, que es tracta d'iniciatives que no aborden el nus del problema.
Resoldre el problema de l'atur requereix l'esforç coordinat de tota la societat, però sobretot dels seus elements més experimentats i més poderosos: els governs, els financers i els grans empresaris. Res posa millor de manifest la gravetat de la nostra situació que visualitzar les trobades entre el govern espanyol i el Consejo Empresarial para la Competitividad, que agrupa una quinzena dels principals empresaris del país i que es defineix com "un think tank que suma compromisos i esforços per aportar propostes que millorin la competitivitat". Remarquem que els compromisos i esforços no són per crear ocupació, sinó per aportar propostes. Quines són? La proposta estrella del seu primer document ( Spain's equity story ) era la de sempre: "Reformar el mercat laboral [...] en la direcció de dotar[-lo] de més flexibilitat". És molt significatiu que el document fos presentat pel president del consell, que és el de Telefónica, a la seu de Telefónica el dia anterior (7/7/11) que Telefónica presentés un ERO per eliminar 6.500 llocs de treball. Cal remarcar que, segons informen puntualment tant la CMT com l'OCDE, les empreses espanyoles pateixen uns costos de telecomunicacions més elevats que els seus competidors europeus. És també significatiu que el consell inclogui el president d'una de les grans elèctriques i de dues de les constructores que més s'han beneficiat de la política de promoció de l'energia fotovoltaica. La política energètica espanyola ha estat molt beneficiosa per a les elèctriques i per a les empreses que han invertit en fotovoltaica, però una cosa i l'altra ha comportat que les nostres empreses pateixin els costos de l'electricitat més alts d'Europa (deixant de banda les illes d'Irlanda i Malta). No és sorprenent que el consell no manifesti preocupació pels preus de l'electricitat o de les telecomunicacions. Tampoc no recomana deixar de construir infraestructures amb poca utilitat social. Ara bé, deixar de fer-ho alliberaria recursos financers que ara no van a les empreses perquè els bancs els han prestat a l'estat espanyol.
En definitiva, els grans empresaris espanyols saben crear riquesa per a les seves empreses, però rarament creen riquesa per a la societat i rarament creen ocupació, i no ho fan perquè rarament inverteixen en projectes que augmentin la productivitat del país, sinó que ho fan en negocis que depenen fonamentalment de la regulació i, per tant, de la capacitat per influir sobre el govern. El gran problema de l'atur espanyol prové del fet que no sols els grans empresaris espanyols no creen ocupació, sinó que, a l'hora de la veritat, els seus negocis comporten posar les coses més difícils a les empreses que sí que ho farien, i que han de lluitar amb costos de l'energia i de les telecomunicacions més alts i amb un crèdit més escàs que els seus competidors.
A Espanya sembla que només els bascos han entès que les empreses que ens poden treure del forat són les que són capaces d'exportar, i només ells han dedicat un esforç sostingut (i generosament finançat gràcies al seu privilegi fiscal) a potenciar-les i protegir-les, entre altres coses garantint que tinguin crèdit (les seves caixes no es van dedicar a finançar la follia immobiliària) i que tinguin accés a la tecnologia aplicada que necessiten. Només els bascos s'han concentrat a potenciar les seves pimes industrials. Només els bascos tenen ara menys atur que fa vint anys. Només ells s'han organitzat per caçar bisons.
