Ahir, Bauzá va confondre -una “qüestió formal”, que és com ell denomina les ficades de pota- el Consell Escolar amb el Consell Consultiu. Si la seva aspiració és tenir un govern integrat per clònics seus, serà impossible que trobi algú diferent de Joana Maria Camps que se li assembli més.
Però ahir Bauzá trepitjà Camps. Atesa la identitat intel·lectual entre el botxí i la víctima, no ens estranyem que no sàpiga què és una mesura cautelar i, molt manco, que s’embulli amb la forma i amb el contingut. Segons la seva teoria, el cap de la policia de Marratxí o Bárcenas, no poden estar empresonats perquè no recau sobre ells cap condemna ferma. Sap tant de lleis com la menorquina sabia de pedagogia, amb la diferència que ella va tenir l’honestedat de confessar-ho tot just arribar al càrrec, mentre que ell se sent capacitat per ser ministre -bé, per ventura, Camps també s’hi sentia.
El president, si hem de fer cas de les seves paraules, ha matat la seva ànima bessona perquè ho feia tot bé. Ens ve a dir que s’ha pegat un tir al peu. Que vagin alerta els consellers que queden. El marratxiner ha liquidat set consellers en tres anys. Amb el quasi un any que resta, encara n’han caure de dos per mantenir la proporció. Núria Riera ha quedat molt ben situada per ser la pròxima que passi per la capoladora. És qüestió de molt poc temps, de dies, que els jutges l’obliguin a executar la suspensió cautelar de l’ordre TIL. Aleshores, sa Moma no serà res en comparació amb els dois que ella ha dit sobre que la situació a les aules no havia canviat en res després de les sentències i de les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia. Ha duit la filosofia de “lo nostro” de la forma (l’article salat) al contingut. El llogater del Consolat ha fet seu el lema de “Tira-li cocetes en es Tribunal”.
Gallardón dimiteix perquè Rajoy li atura la llei de l’avortament. L’única raó per la qual el TIL no està encara derogat és que no es trobaria cap conseller responsable d’un engendre que du la firma inconfusible de José Ramón Bauzá. Ell, evidentment, no s’autodestituirà i el seu grup parlamentari tan sols liquida presidents que demostren tenir una mica de seny. L’únic que n’ha tengut, Cristòfol Soler, és la prova evident que aquesta regla no presenta cap excepció. No demanem impossibles o fem-nos devots de santa Rita. Rectificar és de savis i no serem nosaltres qui atorguem aquest atribut a l’apotecari de Marratxí.
Ningú no ha fet tant mai com Bauzá perquè el plurilingüisme s’allunyi de les escoles de les Illes Balears i perquè les acadèmies privades d’idiomes continuïn essent un excel·lent negoci. Si algun dia s’entreté a cercar-se il·lustres precedents, ben aviat trobarà Neró. Si sabés què és i com es fa sonar, ell també tocaria una lira -o una xeremia i un tamborino, per allò de les nostres modalitats- mentre contempla l’incendi, encès per ell, que devasta l’educació.
Es posi com es posi, el TIL té avui tanta validesa com el dret de cuixa o la pena de mort o la prohibició dels anticonceptius. Obligar a aplicar-lo és un delicte i qui hi obligàs, un delinqüent. O sia que, si no el frenen, caminarà en l’estela que ha deixat Jaume Matas. Algú li haurà de dir on condueix, perquè, a pesar que Bauzá pensi i escrigui que un lustre té deu anys i que a Mallorca les sabates venen en caixes i no en capses, això, -creuem els dits- ho hauria d’entendre fins i tot algú com ell. A no ser que no vulgui rompre la regla que descriu que, a excepció de Soler, no hi hagut mai cap president del PP a les Balears que no acabi processat i no vulgui ser menys que els seus antecessors.
Deixem-nos d’històries. El TIL és mort. L’únic que li queda al Govern és negociar els termes d’una rendició que no serà mai honrosa, però que, almanco, tornarà la pau i la legalitat a les aules.
