Publicitat
Publicitat

Bárcenas, el 'legislador'

El Codi de Hammurabi, creat l'any 1760 aC a l'antiga Mesopotàmia, és un dels conjunts de lleis més antics que es coneixen. Per aquells temps la tasca del legislador, tot i tenir un origen diví, ja consistia a establir un imperatiu o unes prohibicions en consonància amb la justícia: en definitiva, es preocupava per definir unes normes que havien de regir la conducta social. L'any 2013 sembla que el legislador espanyol, com en molts altres camps de la vida actualment, ha fet el camí invers, en el sentit que el fet legislatiu i la preocupació per la societat han quedat en un segon pla per prioritzar els interessos partidistes i personals.

Tot això ho exposo arran de la tramitació que està patint la llei de transparència estatal. La proposta número 70 del programa del PP incloïa la presentació d'una llei de transparència. No va ser fins al 23 de març del 2012 quan es va presentar l'avantprojecte de la llei: en aquell temps semblava que les coses començaven a funcionar, ja que entre el 26 de març i el 10 d'abril del 2012 es va realitzar una consulta pública electrònica a través d'una pàgina web específica mitjançant la qual els ciutadans podien accedir al text i fer les contribucions oportunes. Durant els 15 dies la pàgina va rebre més de 80.000 visites i es van fer més de 3.600 aportacions. Semblava que el legislador anava a tota màquina, però entre el 10 d'abril i el 7 de setembre del 2012, la data en què es va presentar el projecte, vam patir quasi 5 mesos de sequera : el govern prioritzava el rescat bancari i la reordenació dels nostres (ara seus) bancs. Sempre he pensat que en aquest temps que ens ha tocat viure el legislador ha començat la reconstrucció de la casa per la teulada, el primer rescat que calia fer era (i és) el de les nostres institucions polítiques, perquè les institucions són els fonaments de l'arquitectura d'un país, sense les quals no hi ha govern ni societat civil i encara menys seguretat jurídica! Tornant a la cronologia dels fets , una vegada es va presentar el projecte es va obrir el corresponent període d'esmenes a l'articulat, que va anar del 25 de setembre del 2012 al 21 de juny del 2013. Per al lector que desconegui les tramitacions legislatives aquest pot suposar un termini idoni en el sentit que es disposa de temps per poder fer aportacions i conèixer la llei a fons, però cal dir que 32 ampliacions del termini d'esmenes a l'articulat no és un fet habitual a la cambra legislativa.

No negaré que als que vam treballar en la matèria ens va anar bé, però el veritable rerefons no era un altre que evitar que el partit del govern, amb l'excusa de la llei de transparència, hagués d'explicar tota l'opacitat amb què havien funcionat les seves finances durant molts anys. Va ser el primer moment en què Luis Bárcenas va aturar aquest projecte de llei. El segon moment Bárcenas del projecte de llei va ser quan a finals de gener del 2013 es van destapar els ja famosos comptes a Suïssa amb més de 40 milions d'euros. El govern no podia amagar més el cap sota l'ala i ara la llei prenia embranzida per evitar mals majors. Va ser llavors quan al debat de l'estat de la nació, celebrat el 4 de març del 2013, es va aprovar (per totes les forces) una resolució que acordava modificar l'àmbit subjectiu de la llei en el sentit que els partits, sindicats, organitzacions empresarials i la Corona hi quedaven inclosos: fins llavors el projecte de transparència del PP no incloïa ni partits ni casa reial!

Els partits catalans ja van reclamar abans els dos conceptes però va ser el cas Bárcenas el que va inclinar de nou la balança! Va ser un postureo polític del govern en tota regla. El tercer, i de moment darrer moment Bárcenas sobre aquest projecte, va ser la publicació dels suposats SMS entre el president del govern i l'extresorer.

Semblava que ja vèiem la llum del final del túnel, s'havien fet canvis importants, les esmenes s'havien presentat i ara ja sols tocava la fase de ponència en seu de comissió constitucional (on es discuteixen les esmenes dels grups) per aprovar la llei al setembre, però tot va canviar quan el PSOE va decidir abandonar la ponència esperant les explicacions del president del govern. L'informe de la ponència ja s'ha aprovat però la segona força s'ha desentès de participar-hi. La corrupció no solament allunya les inversions i ens genera uns costos econòmics, sinó que també ens impedeix legislar com és degut en aquest estat compost en què (de moment) vivim, i que actualment és una olla de grills que no s'ho pot permetre!