Publicitat
Publicitat

BCN World: entre la miopia i la desesperació

Arran de l’acord entre CiU i el PSC per desbloquejar la modificació de la fiscalitat sobre el joc que exigeixen els promotors del projecte BCN World, les autoritats han repetit que aquest projecte ajudarà a consolidar el lideratge català en turisme.

Efectivament, Catalunya és líder en alguns aspectes del negoci turístic. Concretament, ho és en nombre de turistes rebuts i, segons l’informe CORINE Land Cover, de la Unió Europea, ho és en proporció de superfície costanera coberta de ciment. És a dir, és líder en els costos que comporta l’activitat turística. Pel que fa als ingressos, els 1.660 euros per càpita catalans estan només lleugerament per davant dels 1.560 suïssos i per darrere dels 1.740 austríacs.

Com és possible que el turisme català, gaudint d’unes condicions naturals extraordinàriament superiors, com el sol i la platja, només aconsegueixi igualar els ingressos d’aquells dos països basant-se en una inversió descomunal?

La diferència fonamental entre el model turístic català i el dels altres dos països és justament la protecció del paisatge. El model català potencia la construcció, mentre que el suís i l’austríac, en canvi, la sotmet a un estricte control; el primer persegueix la quantitat i els segons la qualitat. En aquest sentit, i com que el projecte BCN World consisteix a construir més perquè hi càpiguen més turistes, no es pot sinó concloure que es tracta d’un projecte que consolida un model equivocat.

Una qüestió a banda és l’assumpte de la modificació de la fiscalitat per afavorir un projecte concret. Els que s’autodenominen liberals no es cansen de denunciar que un govern gosi apostar per sectors i projectes concrets perquè consideren que són només el mercat i els empresaris els que ho han de fer. Com que no participo d’aquest dogma, no abomino de la possibilitat en abstracte. Ara bé, em pregunto si té sentit premiar un projecte que no aportarà cap millora a la productivitat de l’economia catalana, ja que la mà d’obra que ocuparà serà de baixa qualificació. Els irlandesos han utilitzat a bastament l’incentiu fiscal per atreure inversions, però ho han fet en favor de sectors molt productius. Per això la productivitat del seu país (mesurada en termes de PIB/ocupat), que era similar a la catalana l’any 1995, ara és un 30% superior. És possible que a més d’un lector aquesta diferència li digui poca cosa, però és que el futur de les pensions depèn fonamentalment de la condició que els treballadors siguin cada cop més productius. Les perspectives de les nostres pensions són lúgubres perquè la nostra productivitat està pràcticament estancada, i ho està perquè, a diferència dels irlandesos, l’aposta que estem fent és per sectors poc productius, o sigui, de mà d’obra poc qualificada. També des d’aquest punt de vista, doncs, l’aposta per BCN World constitueix un pas en la direcció equivocada.

Ara bé, una cosa és pontificar còmodament des d’un diari i una altra de molt diferent és governar, o sigui, gestionar la duríssima situació en què es troba el nostre país. En aquest sentit, i fent un exercici de sinceritat, he de dir que si jo em trobés en la situació dels nostres governants, probablement hauria acabant sucumbint com ho han fet ells. La pressió des de Tarragona ha estat enorme (com va reflectir aquest diari el 19 de març) i la realitat és que hi ha algun miler de persones que podran treballar gràcies a aquest projecte, unes de manera temporal durant la construcció i d’altres de manera permanent, encara que sigui amb contractes poc atractius.

Lamento, doncs, que s’hagi pres aquesta decisió, però la comprenc. Quan s’està en una situació desesperada, es fan coses que seria millor no haver de fer.

L’aportació que, modestament, voldria fer és subratllar que no estem en una situació desesperada per casualitat, sinó perquè sistemàticament actuem sense veure més enllà del futur immediat. Ara necessitem la construcció perquè vam estimular-la massa. En aquest sentit, és eloqüent examinar l’evolució del pes d’aquest sector dins del conjunt de l’activitat productiva. En el cas austríac i en els últims 28 anys, la diferència entre el pes màxim i el mínim ha estat del 28%. No disposem d’una sèrie tan llarga per al cas català, però en la meitat d’anys ha experimentat una variació del 70% (en el conjunt espanyol la variació ha estat del 91%). Compartim amb Àustria la tradició catòlica, l’euro, la vocació industrial i turística i mil coses més, però nosaltres tenim el 22% d’atur i ells menys del 5%. La diferència es basa en una única cosa: la seva prudent gestió del sector de la construcció i del turisme. Estem cofois de com hem gestionat el turisme, però la veritat és que no ho fem gens bé.

En aquest sentit, una cosa és que els nostres polítics es considerin obligats a acceptar les condicions de BCN World i una altra és que ho celebrin. En la mesura que ho facin, és que no han entès res.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF