Opinió 07/12/2013

Azaña, ciutadà d'honor de Montuïri

i
Josep Quetglas
3 min
Azaña, ciutadà d'honor de Montuïri

Demà diumenge Maria Antònia Oliver i Peter de Echave tornen de l'Argentina, on han representat les més de 30 famílies mallorquines querellants en la causa civil contra els crims franquistes.

La mateixa setmana serà a Mallorca Fran Pérez Esteban, per presentar denúncia davant el cònsol de la República Argentina, en nom del seu partit, Izquierda Republicana, pel segrest, desaparició i assassinat de 144 membres d'Esquerra Republicana Balear. Entre les víctimes, els batles de Palma i Montuïri, Emili Darder i Joan Mas Verd, L'acompanyarà Manel Carmona, que presentarà similar denúncia, en nom del PCIB, pels 84 comunistes assassinats a Mallorca.

Izquierda Republicana i el seu correlatiu illenc, Esquerra Republicana Balear, popularment 'Esquerra', es van formar l'any 34, unificant diversos partits entorn de la figura de Manuel Azaña, de qui es troba referència a gairebé cada número de República, setmanari d'esquerra , òrgan del partit des de gener del 34 fins al gener del 36, quan ho passa a ser el diari Antorxa .

El 1r de juny del 35, República publicava un acord de l'ajuntament de Montuïri en sessió del 24 de maig:

" El Ayuntamiento de Montuïri tiene el propósito de honrar la villa que representa recordando las eminentes figuras de la República, creyéndose con títulos para ello, si bien modestos, aunque sólo ostentara el de ser uno de los Ayuntamientos que fueron elegidos como declaradamente republicanos el 12 de abril de 1931 [efectivament, Joan Mas Verd, que seria assassinat pels feixistes montuïrers, havia rebut el 70% de vots a les eleccions municipals]. Estima que nadie mejor que don Manuel Azaña, expresidente del Consejo de Ministros, para encabezar la lista de ciudadanos de honor, puesto que él encarna los sentimientos políticos más íntimos del pueblo republicano ".

El 22 de juny, a primera plana i encapçalada per "D. Manuel Azaña, ciudadano de honor de Montuïri ", el setmanari publica la resposta d'Azaña:

" Madrid, 5 junio 1935.

Sr. Don Juan Mas Verd

Montuiri (Baleares)

Distinguido correligionario: A su debido tiempo recibí el telegrama que me enviaron a Valencia, y últimamente me ha llegado su atenta carta de 27 de mayo con la copia de la proposición en virtud de la cual se me nombra ciudadano de honor de esa localidad.

Mucho le agradezco esta demostración de afecto y de solidaridad republicana que Vds, me brindan y por la que les quedo muy reconocido, que me servirá de estímulo para proseguir en el cumplimiento de mi deber en defensa de la República.

Con el ruego de que acepte para si y trasmita mi reconocimiento a sus compañeros de la Corporación, le envio el testimonio de mi gratitud y quedo suyo atento y S.S.q.e.s.m.

Manuel Azaña "

Emili Darder declara la seva opinió sobre la relació Estat-nació, federalisme-independència a l'entrevista publicada a Ciutadania , el 8 d'agost del 32. Inicia el comentari referint-se al plebiscit de l'Estatut de Núria, aprovat l'estiu anterior amb una participació del 75% i un 99% de vots favorables. I segueix, amb finíssima capacitat d'anàlisi política:

" Aquesta votació brillantíssima de l'Estatut Català no pot implicà baix cap concepta el menor desafecte a la República Federal. El tan escaïnat separatisme desaparesqué amb el darrer Borbó. Allò no era sinó un fantasma que s'alçà pavorós anys i més anys posposat al resta d'Espanya com una amenaça, crinada d'odis. ¡La República ha esvaït molts fantasmes! Equest no havia d'ésser una excepció. (...) Sí, els homes que dugueren la República son per jo dignes del més profond dels afectes.

Al Poble que mira impassible o desconfiat la seva labor a les Constituyents se li tendria que dir quelcom de la tasca inmensa que pesa damunt de tots. Els noms d'Azaña i Alcalá Zamora quedaràn pera sempre escrits amb lletres d'or al llibre de l'història d'Espanya. "

Per Darder, no són les essències seculars (la Família, la Raça, la Nació...) les que fixen una posició política. Allò que diu quins són els instruments de crítica adequats és arribar a determinar amb precisió, en cada situació concreta, qui és l'adversari, qui és l'aliat.

Contra els Borbons, és a dir, contra la dictadura de Primo de Rivera (una dictadura que va comptar amb l'estreta col·laboració del PSOE, no ho hem d'oblidar), anava bé el "separatisme", però "el separatisme desaparesqué amb el darrer Borbó". Ja no era aquell l'instrument adequat per enfortir la ciutadania, una vegada eliminat el fantasma borbònic, una vegada l'oposició quedava establerta entre dreta econòmica i esquerra política.

stats