LA LLAMBREGADA
Misc 16/08/2013

Article dedicat als que ens diuen nazis

i
Iu Forn
1 min

I, de sobte, apareixes en un poble francès on no tenies previst anar. I entres al primer forn que trobes. I el senyor que et despatxa et sent parlar i et diu: "Jo també sóc català". I et parla del seu avi. I quan surts i t'asseus en un banc a assaborir un fantàstic croissant, busques a Google i descobreixes que has conegut el nét de Josep Fàbrega i Pou, alcalde de Palamós l'any 1902 i novament el 1931. De Josep Fàbrega, fundador del Partit Republicà Federal Nacionalista, que després s'integraria a ERC. Del Josep Fàbrega que l'any 32 va ser elegit diputat. I, sobretot, del Josep Fàbrega i Pou que, acabada la guerra, i amb 71 anys, va renunciar a l'exili i va preferir quedar-se a Palamós. L'historiador Josep Clara recull al llibre Girona 1939: quatre sentències de mort (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) el testimoni d'una persona que el va veure arrossegant dues grans maletes i un paraigua i com deixava la comitiva de diputats en direcció a la frontera tot dient: "He pres la meva decisió. Torno a Palamós i quan entrin els falangistes els provocaré perquè em matin". I els falangistes van entrar. Van detenir-lo i, acusat de fer "propaganda izquierdo-separatista ", van condemnar-lo a mort en un consell de guerra. Van afusellar-lo el 12 d'agost del 1939 a Girona. Estava tan malament de salut que van executar-lo assegut en una cadira perquè era incapaç d'aguantar-se dret. El senyor Josep Fàbrega i Pou i Lluís Companys van ser els dos únics parlamentaris catalans executats pel franquisme.

Quan algú torni a dir-me nazi, li explicaré la història de Josep Fàbrega i Pou.

stats