Misc 07/08/2013

Aquest referèndum, qui el paga?

i
Sebastià Alzamora
2 min

D'acord amb la pròrroga pressupostària acordada ahir per CiU i ERC. Prorrogar pressupostos durant un exercici sencer deu ser una d'aquestes mesures excepcionals que s'han de prendre en un moment absolutament excepcional, com ara aquest. Tal vegada sigui cert, com diu Pere Navarro, que una pròrroga així no ajuda la credibilitat del país davant dels inversors i d'això que vaporosament se'n diu els mercats; però encara és més cert que el govern de la Generalitat es guanyaria el descrèdit absolut davant dels ciutadans si acceptés un sostre de dèficit per sota del 2%, o, estirant molt la màniga, de l'1,8%. En canvi, el que ha fixat el govern espanyol és una broma de l'1,58%. Pot semblar que es discuteixen minúcies, però convé recordar que cada dècima menys de dèficit significa una retallada de 200 milions d'euros. I això, després d'haver passat salvatgement el rasclet com s'ha hagut de fer fins ara, senzillament és impossible. Ja ho va dir (i ho va recordar ahir) el president Mas: s'ha tocat os, i ara no és qüestió (això ho afegim nosaltres) de passar directament a estellar-lo.

L'altra possibilitat, plantejada per ICV, d'aprovar uns pressupostos amb un sostre de dèficit superior a l'estipulat pel senyor Montoro equival senzillament a fer volar truites en un núvol de sucre candi. Les finances de la Generalitat depenen directament del govern espanyol, i voler fer creure que un govern autonòmic es pot plantejar el luxe de posar-se flamenc davant del govern central sense patir-ne les conseqüències significa cinisme o no haver entès les beceroles de com funciona tot el sistema. O bé confondre la sobirania amb la magnèsia. El dret a decidir no significa poder saltar-se la llei quan et convingui, sinó tenir la potestat de ser tu qui legislis la realitat del teu país. Però vaja, aquesta mena de matisos, i amb aquesta calor, es veu que estan fora de l'abast de les ments més abrandadament ecoprogressistes.

Una altra cosa són les conseqüències polítiques d'aquesta decisió: CiU se les ha pensat bé? Segur que en Duran i Lleida sí, i que ja deu estar preparant els seus propers malabarismes, però tot i així sembla que dóna suport a l'envit. Molt bé, però el que succeirà a partir d'ara és que la Generalitat presentarà directament uns pressupostos per al 2014. L'acord de govern entre CiU i ERC obliga que aquests pressupostos tinguin una orientació decididament nacional; és a dir, que una partida important correspondrà a la celebració d'un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya. El govern central del PP ja ha deixat ben clar que està abrandadament en contra d'aquest referèndum, que considera il·legal, i que el sostre de dèficit per al 2014 serà no de l'1,58%, sinó de l'1% llis i pelat (i això si hi arriba). Es fa difícil imaginar com es menjarà tot aquest combinat. O, dit d'una altra manera, com es pagaran les misses (ja no diem qui les pagarà: serem nosaltres). O, per dir-ho com Josep Pla, el referèndum estarà molt bé. Però, tot això, qui ho paga?

stats