Misc 17/08/2013

Antipolítica, polítics i pronòstics electorals

Tomeu Picornell
3 min
Antipolítica, polítics i pronòstics electorals

"P ic a, a la verdad, en historia la unanimidad con que todas las clases españolas ostentan su repugnancia hacia los políticos. Diríase que son los únicos españoles que no cumplen con su deber ni gozan de las cualidades para su menester imprescindibles. Diríase que nuestra aristocracia, nuestra Universidad, nuestra industria, nuestro ejército, nuestra ingeniería, son gremios maravillosamente bien dotados y que encuentran siempre anuladas sus virtudes y talentos por la intervención fatal de los políticos".

La cita, que darrerament ha tengut una certa circulació, és de La España invertebrada , que José Ortega y Gasset publicà el 1921. Han passat noranta-dos anys i l'ambient pareix idèntic. Dos anys després, Primo de Rivera donà el cop d'estat. La seva dictadura no contribuí a millorar l'opinió sobre allò que era públic i els seus gestors. El mateix any en què queia Primo de Rivera, el 1930, Emili Darder es queixava que a Mallorca "en tot el que es refereix a la cosa pública es marca un estèril estancament, essent el pitjor que quan es fa alguna cosa s'acostuma a fer un desastre", com si ja veiés els actuals metro i Palma Arena o la reforma de la plaça d'Espanya o del parc de les Estacions.

A Postguerra , Tony Judt descriu l'atmosfera radicalment diferent de l'Europa de 1945. S'hi respirava, com diu ell, "fe en l'estat" i això fou un factor decisiu per possibilitar la construcció dels estats del benestar. Actualment, l'estat està desacreditat, i on Judt escriu "estat" i Ortega, "polítics", nosaltres podem afegir sindicats, autonomies, funcionariat, organitzacions professionals, associacions culturals, societats esportives, etc. S'ha imposat el recel cap a qualsevol forma organitzativa estable, estructurada, jerarquitzada, representativa i amb professionals plenament dedicats.

No cal que recorreguem a teories conspiratòries per explicar aquest divorci i ni que dediquem gaire línies a descriure les conductes i la (manca de) sensibilitat que l'inspiren. S'ho tenen, en la majoria dels casos, ben merescut i es desacrediten més quan ens reclamen la fe del carboner. Però és que, per als que no som poderosos, aquestes estructures són les úniques eines de què ens havíem dotat per no ser trepitjats. Abans d'encendre la foguera per cremar-les convindria pensar si no ens resultaria millor arreglar-les, perquè on no hi ha polítics i vida social organitzada, hi ha la selva o hi ha una caserna o hi ha un horrorós híbrid de les dues. Pareix que no ho han entès ells (polítics) ni ho hem entès nosaltres (ciutadans): la nostra relació és de destrucció mútua assegurada si no refem els ponts.

L'antipolítica, com hem vist, no és nova en aquest país. Franco recomanava: "Faci com jo, jove. No es fiqui en política". Pemán descrivia així Primo de Rivera: " Con este galimatías de mayúsculas y minúsculas, de frecuentativos en '-eo' (sus enemigos hacían politiqueo) y de despectivos en '-on' (politicones habían sido los políticos españoles hasta entonces), más prefijos negativos y helenísticos en '-a' (él era apolítico) hacía don Miguel una definición indefinida de su tarea y propósitos indefinibles ". Mateu Isern, que du tota la vida militant al PP, assegura que ell no és un polític. Si ens hi fixam, l'antipolítica, l'abstenció de la política, sembla ser un problema tan sols per als progressistes.

De la mateixa manera que amb Margaret Thatcher els conservadors britànics perderen vots elecció rere elecció i només guanyaven perquè els laboristes en perdien encara més, aquí ens governen i ens governaran Rajoy i Bauzá, no perquè hagin assolit uns grans resultats, sinó perquè moltíssims votants del PSOE -no els del PSM ni els d'EU- s'han abstingut i continuaran abstenint-se, més que votar altres organitzacions, mentre el partit no canviï i recuperi credibilitat. Això és el que indiquen totes les enquestes tant les que es fan a escala estatal com les realitzades a les Balears. Com Thatcher, la nostra dreta pot aguantar el desgast, si l'adversari s'autodesgasta més que ella. O pensam que les pròximes eleccions seran com les municipals de 1931 i suposaran una transformació en el sistema de partits que arrossegarà un canvi de règim?

stats