Publicitat
Publicitat

Àlex Delmàs: "El capità de qualsevol col·lectiu ha de transmetre uns valors, ser honest i ser un exemple"

Àlex Delmàs és l'exemple del futbolista modest que dignifica el que s'acostuma a anomenar 'futbol català', aquell que surt poc a la televisió però mou milers de persones cada cap de setmana

Aquest estiu ha penjat les botes i ha rebut honors que pocs jugadors de la seva categoria reben. Àlex Delmàs (5 de juny del 1978, la Roca del Vallès) és l'exemple del futbolista modest que dignifica el que s'acostuma a anomenar futbol català , aquell que surt poc a la televisió però mou milers de persones cada cap de setmana.

Què té el barri de Gràcia i el seu club de futbol?

L'Europa és un club que enganxa, màgic, que té una massa social més gran del que és habitual en la seva categoria. Li passa una mica com al Sabadell, que els seus aficionats tenen el tarannà d'un club de Primera Divisió. I, a més, l'Europa és l'equip de la Vila de Gràcia, que va ser l'última vila a annexionar-se a Barcelona, i allà la gent té un sentiment de poble independent. D'altra banda, és un dels pocs clubs en què els socis més veterans, però també els més joves, que ho han rebut com una mena d'herència familiar, només són de l'Europa i prou, ni del Barça ni del Madrid.

Abans a tot arreu era així.

Sí, i s'ha perdut. Quan jo era petit, anava al camp del Granollers i estava ple, quan vaig començar a jugar a futbol havia baixat una mica, però encara hi havia molts aficionats, però ara vas pels camps i la majoria estan buits. I a l'Europa ens podem considerar molt afortunats perquè com a mínim mil persones les tenim sempre.

Vas decidir penjar les botes quan va néixer el teu fill, que al setembre farà un any?

No. Jo sempre he admirat aquells esportistes que han decidit sobre la vida abans que la vida decidís per ells. És a dir, sóc jo qui deixa el futbol i no el futbol qui em deixa a mi. Amb 35 anys vaig considerar que aquest era l'any per deixar-ho. Jo em veia amb forces per seguir un o dos anys més, però aquest ha sigut un any fantàstic a l'Europa, i era el moment ideal.

Molt pocs jugadors de futbol amateur tenen l'honor de fer una roda de premsa de comiat i que se'ls faci un partit d'homenatge com el que et van fer el 15 d'agost.

Sí, he tingut molta sort i ho sé. Des del primer dia m'he sentit molt estimat a l'Europa i al barri de Gràcia, i les mostres d'estima fins i tot han sigut excessives, des del meu punt de vista. Quan va néixer el meu fill vaig rebre un munt de regals! I el setmanari L'Independent de Gràcia va proposar una iniciativa popular sobre qui havia de ser el pregoner de les Festes, i vaig guanyar jo!

Això pot ser perquè, en els últims anys, els futbolistes amateurs s'havien convertit en mercenaris, i la gent ha vist que tu no ho ets.

Una de les raons deu ser aquesta, segur. Jo sempre he cregut que s'han de valorar les coses més enllà dels diners que t'ofereixin, i això ha fet que sigui tan estimat. També em diuen que tinc dots de líder, i m'han agafat com a referent del club.

Com ha de ser el capità d'un equip de futbol amateur?

Ha de transmetre els valors del club on és, ha de ser un exemple, ha de marcar les línies i, sobretot, ha de ser honest i que fer que el vestidor també ho sigui. Els futbolistes hem de tenir clar que som uns privilegiats, que ens paguen per fer el que ens agrada, que és jugar a futbol.

Aquesta definició també serveix per a un capità de Primera?

Jo crec que serveix tant per a un capità de Primera com de Regional, però també per al cap d'una empresa. El capità de qualsevol col·lectiu té una funció calcada. Ha d'estar per tots els detalls i adonar-se quan un company no està bé, quan hi ha problemes al vestidor.

Què diferencia un amateur d'un professional?

Jo divideixo els futbolistes en tres grups. Els que són molt i molt bons, que saps que, passi el que passi, arribaran a dalt de tot. Els que no els agrada gaire l'esport i juguen a futbol com a diversió. I, després, hi ha un gran nombre de futbolistes que són molt bons jugadors però que els afecta molt la sort, ser en el lloc adequat en el moment adequat, que un entrenador confiï en tu, que aprofitis una lesió...

I ara deixaràs el futbol completament?

No, als que ens agrada aquest esport no ens en podem desvincular del tot. L'Europa m'ha transmès que em vol donar un càrrec dins el club, i ara al setembre en parlarem. Però vull que sigui una cosa que sigui útil per al club i per a mi, no vull que em donin un càrrec només per ser Delmàs. En qualsevol cas, ara començaré a treure'm el carnet d'entrenador.

¿El futbol amateur estarà tocat de mort si la Seguretat Social obliga a cotitzar fins i tot l'entrenador de l'equip benjamí que cobrar 200 euros al mes?

Els clubs ja estan tocats per la crisi, i això pot acabar d'enfonsar-los. Trobo que el que volen fer no té sentit. És un error gravar la feina semivoluntària que fa una funció social. S'hauria de promoure i no penalitzar.