ÉS UNA QÜESTIÓ de voluntat política, però a tothom li ha estat més còmode que la societat balear sencera patís els greus efectes de l'estacionalitat que no afrontar la feina que s'hi hauria de fer. Diumenge vaig entrevistar l'hoteler i exconseller de Turisme Jaume Cladera (l'entrevista, podeu trobar-la a la web). En parlar dels problemes més greus que tenen les Illes, no ho va dubtar: "Tenim un problema gravíssim, que és l'estacionalitat. Si la gent només pot fer feina sis mesos com a molt, és molt difícil que la societat es vertebri, a banda que és molt perjudicial per a qui ho pateix", deia.
L'estacionalitat ens surt caríssima. Les persones que queden de 6 a 8 mesos sense feina viuen immerses en una precarietat laboral i econòmica insuportable, i la majoria s'han de cercar feinetes extra, la qual cosa augmenta aquesta economia negra, que és un dels llasts més grans que arrossega la nostra societat. Per a l'erari públic, haver de sufragar el subsidi de totes les persones que anualment passen a l'atur significa una despesa difícil d'assumir i, en tot cas, si no hi fos, aquest pressupost podria fer-se servir per a necessitats col·lectives.
D'altra banda, tenir àmplies zones de l'Arxipèlag amb tot tancat durant sis o més mesos –hotels, comerços, cafeteries, restaurants, etc.– no és el millor per a la imatge d'unes illes que són referent turístic al món. A més, es produeix aquell efecte del peix que es mossega la cua: no hi ha res obert, no vénen turistes; no vénen turistes, idò tot tancat.
L'estacionalitat ens surt caríssima en tots els sentits i no hi ha hagut cap govern que s'hi hagi posat per feines. Tots, això sí, han organitzat fòrums, taules rodones, conferències... sobre l'estacionalitat. Però mesures realment efectives, no se n'han pres. Avui mateix un amic em comentava que per la seva zona turística del nord de Mallorca ara ja està tot pràcticament tancat, que no hi ha ningú.
A l'entrevista de diumenge, Cladera –hoteler, cal recordar-ho– proposava en veu alta i davant un hipotètic micròfon l'única mesura que podria ser efectiva després de més de 25 anys discutint sobre l'estacionalitat sense solucionar-la: l'Administració Pública hauria d'obligar tot el sector turístic (i recalcava el "tot") a obrir un mínim de vuit mesos a l'any. Jo diria que s'hauria d'obligar els hotels, bars, comerços i resta de negocis directament vinculats amb el turisme a obrir-ne nou, de mesos.
Jaume Cladera, com a persona moderada i amb seny que és, remarcava que la mesura no pot ser d'avui per demà, però sí que es pot programar per anar-la fent efectiva en un termini de quatre anys. Així, en una sola legislatura, deixaríem de parlar del problema de l'estacionalitat per sempre o bé parlaríem d'una estacionalitat molt més curta. La proposta de l'exconseller de fer pagar una quantitat econòmica a l'empresari que no volgués obrir per compensar la despesa que suposa per a la societat és una idea a tenir en compte.
Ara que tots els partits comencen a preparar els seus programes electorals amb vista a les autonòmiques de l'any que ve, seria el moment d'obrir aquest debat i veure si hi ha qualque formació que pren la decisió de posar-ho al seu programa. Els ho hauríem d'agrair.
