Barcelona"Hattori, escolta, ensenya'm els teus secrets. No siguis dolent, jo els vull saber, tots aquests trucs ninja que pots arribar a fer. Hattori, jo vull ser un ninja per poder estar al teu costat!" Aquesta era la cançó final d'Hattori, el ninja , una sèrie de dibuixos animats que TV3 va emetre fins a l'any 1997. Juntament amb Les tortugues ninja i Naruto , les aventures d'aquest nen d'11 anys i 40 quilos que tenia habilitats com ara fer-se invisible, volar d'arbre en arbre i caminar per sobre de l'aigua formen part de l'imaginari dels nens -i de molts adults- sobre què és exactament això de ser un ninja.
Als anys 80, amb la febre del kung-fu i Bruce Lee, es van llançar tota una sèrie de pel·lícules i animacions protagonitzades també per aquests personatges amb poders sobrenaturals i armes ocultes, els ninges.
Va ser en aquella època que Kim Oliveras, comercial i actualment mestre 15è dan de ninjutsu, va assabentar-se que darrere d'aquesta art marcial hi havia tot un món. "Vaig entrar-hi gairebé per casualitat", explica vint-i-quatre anys després. "El ninjutsu va arribar a Espanya el 1986 de la mà d'un portuguès establert a Madrid. Van començar a sorgir petits grups d'entrenament i jo em vaig apuntar a un, a Barcelona", recorda ara. Al principi van començar a entrenar-se en un pis sense mobles, gairebé clandestinament. Finalment es van traslladar a un gimnàs, i ara és ell qui -amb un altre company, Dani Esteban- ensenya a una vintena d'alumnes les tècniques i la filosofia del ninjutsu.
Des de policies fins a metges
Els practicants d'arts marcials s'apunten a ninjutsu bàsicament per dues raons, explica Oliveras: "Hi ha el friqui que ha vist Naruto i Les tortugues ninja i que, en veure que aquesta disciplina realment existeix, s'anima a practicar-la, i hi ha la persona que vol aprendre a defensar-se o que ho necessita per la seva professió". Per això a les seves classes al gimnàs Yawara, al barri del Congrés de Barcelona, hi assisteixen des de guàrdies civils, mossos d'esquadra i policies nacionals fins a metges, fusters i estudiants. "Al final tothom acaba entenent que el ninjutsu és una art molt completa, que va més enllà de la defensa personal, perquè intentem transmetre els valors d'una disciplina mil·lenària", subratlla Oliveras. Un ninja, explica, ha de tenir un cor gentil que recordi una flor i alhora un caràcter fort i flexible com el bambú.
Fa 2.000 anys, l'època en què se situa l'origen del ninjutsu -l'art marcial dels ninges-, els ninges eren espies i lluitadors que s'organitzaven en cossos especials per a tot tipus de missions, ja fos per rebel·lar-se contra les forces opressores o per respondre a les ordres dels mateixos governants de casta samurai.
Mestres en sabotatges i espionatges
"Les pel·lícules i les sèries han sobredimensionat les coses que podien fer els ninges, però hi ha un perquè al darrere", afirma Kim Oliveras. Quan en una missió l'objectiu del grup de ninges eren, per exemple, 12 persones, se'n deixava una de viva perquè expliqués el que havia vist: "O més ben dit, el que creia que havia vist", explica Oliveras. "Els ninges no desapareixien, no volaven, no caminaven per sobre de l'aigua gràcies a poders sobrenaturals", subratlla, i afegeix que eren "persones avançades a la seva època que s'aprofitaven de les creences de la gent". El que els crèduls percebien com la desaparició del ninja enmig del fum, en realitat era una tombarella àgil per amagar-se darrere d'un arbust enmig de la confusió. I el que semblava un home volant a través dels arbres era en realitat una tirolina camuflada entre les branques. "Les pel·lícules i les sèries han agafat aquestes característiques i les han maximitzat", subratlla el mestre.
I això no vol dir que els ninges no fessin coses gairebé impensables. "Les seves missions eren molt bèsties", comenta Oliveras, que explica el cas d'un ninja que per assassinar el seu objectiu -el senyor d'un castell- va colar-se pel desguàs dels residus fecals i va estar-s'hi hores i hores fins que l'amo va anar a fer les seves necessitats i el va travessar amb una llança. Quan els seus assistents el van trobar, van pensar que havia mort d'hemorràgia interna. Segons Oliveras, aquest és un exemple de com el secretisme era una part essencial de la feina dels ninges. "Ells són els precursors de l'espionatge i el sabotatge", explica, i afegeix que molts grups, i fins i tot alguns països, segueixen utilitzant les tècniques que fa 2.000 anys van fer famosos els ninges.
Al bushi dojo -el lloc d'entrenament del guerrer- del mestre Kim Oliveras, però, ni el sabotatge ni l'assassinat formen part del pla d'estudis. "El nostre repte és aprendre a moure el cos, a estar equilibrat, a saber-se relaxar i a saber-se defensar", diu. "El gran objectiu de tot el que ensenyem és que no ho hagis de fer servir mai, si no és per defensar alguna cosa realment important: la teva família o la teva vida", conclou.
