Publicitat
Publicitat

Una menjua a cada redol

"La frontera natural que marcaven les oliveres, és a dir la Mediterrània, ha format bona part del rebost i de la manera de cuinar dels pobles que la formen"

La frontera natural que marcaven les oliveres, és a dir la Mediterrània, ha format bona part del rebost i de la manera de cuinar dels pobles que la formen.

"Què hi és en Ramon Llull? -que s'hi posi!".Un dels atributs de la genialitat és la seva atemporalitat, però no tanta, ben segur que no tanta...

Qui no es posseeix a si mateix...

Bona part de l'obra de Ramon Llull, escrita fa més de set segles, manté una frescor que, posada en el context present, ja la voldrien molts d'autors contemporanis. En el segle catorze digué: "Qui no es posseeix a si mateix és extremadament pobre" -no em direu que no hauria pogut esser el títol d'un article d'opinió ben actual. No perdre de vista l'asseveració lul·liana seria un bon començament per als que van desvetllats amb la nostra filiació cultural, mentre alternen el "divideix i guanyaràs" amb "la unió fa la força" depenent de la seva conveniència i amb més barra que vergonya.

Les arrels del rebost

La cuina, a més de donar conhort a una de les necessitats més bàsiques de l'ésser humà, no deixa de ser una branca, probablement la més plaent de la cultura popular. Els orígens i les influències de la gastronomia illenca són diversos i moltes vegades difusos; la història i la peculiar conformació geogràfica així ho han predestinat. La frontera natural que marcaven les oliveres, és a dir la Mediterrània, ha format bona part del rebost i de la manera de cuinar dels pobles que la formen. De fet, tenim més en comú amb les zones costaneres del Nord d'Àfrica que no amb les més continentals europees, encara que ens agradi molt mirar-nos en el seu mirall. Tumbet, trempó i fins i tot la sopa i bullit disposen de la seva versió en molts de receptaris dels nostres veïns del sud; la sobrassada és d'origen sicilià i va arribar a les Illes passant per València, originalment no tenia el característic color vermell, que no adquirí fins a la arribada del pebre bord; una part important de la pastisseria tradicional mallorquina té la seva llavor en la cultura àrab, com per exemple els bunyols i les orellanes; els jueus i la seva cultura mil·lenària han deixat la seva empremta en plats tan mallorquins com el frit o l'ensaïmada; les coques amb verdura, el pa amb oli o els aguiats tenen grans similituds amb els que es realitzen a Catalunya i a zones de València; el gató i la truita atresoren un difús origen francès; les galetes d'oli o d'Inca provenen de l'antic pa de mariner, d'antiquíssima difusió pel Mare Nostrum; i els anglesos, només amb el gin ja paga la pena que passassin per Menorca, amén.

Particularitats

Si en la gènesi la nostra cuina és variada, més crida l'atenció la quantitat de peculiaritats que hi ha d'un poble a un altre a l'hora de cuinar un mateix plat, i encara més la quantitat de menjues que es fan a redols i no es mengen mai a altres conrades dins la mateixa illa. Amanida sollerica, coca de patata de Valldemossa, espinegada poblera, arròs amb salseta o fideus de vermar de Binissalem, arròs de calderó de Muro, pastís de pobre de Manacor, cardenal de Lloseta i tants d'altres fan les delícies de les parròquies locals i alimenten la sana rivalitat fronterera.

Ara que volen afavorir les modalitats locals, jo us proposaré un plat de cuina del Mediterrani, de les Balears, de Mallorca, de Campos, del barri de l'estació i de ca madò Antònia Calenta... no vols brou, idò dues tasses.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT