Publicitat
Publicitat

'La meva' es mira TV3 des de fora

El programa sobre els 30 anys de la cadena s'acomiadarà dijous vinent parlant de 'La Marató'

Durant 22 setmanes, La meva ha analitzat els formats més emblemàtics de la història de TV3, però abans d'acomiadar-se li faltava fer una cosa: homenatjar els espectadors que al llarg de 30 anys han estat fidels al canal públic. Per això, Roger de Gràcia no presentarà el capítol d'avui (21.50) des del plató, sinó des de casa d'una família de seguidors de TV3. "M'hi vaig presentar per sorpresa. Només ho sabia la mare: ni el pare ni els fills ni l'àvia n'estaven al cas", assegura De Gràcia. Amb tots ells va compartir una tarda i un sopar, però també una conversa sobre el passat i el present de TV3, i una estona davant de la pantalla.

Aquest capítol està pensat com un resum, però no serà l'últim: La meva s'acabarà dijous vinent amb l'emissió de l'episodi dedicat a La Marató, just tres dies abans de la celebració del programa solidari de TV3. Aquest capítol es va rodar durant La Marató de l'any passat, i va ser, per tant, un dels primers que es va gravar. "Vam fer un seguiment del programa des de les 10.00 fins a les 3.00 de la matinada -recorda Roger de Gràcia, que precisament presentarà La Marató d'aquest any al costat de Núria Solé-. Poc m'ho imaginava, quan ho estàvem gravant! De fet, hi ha un moment que li pregunto al Ramon Pellicer s'hi m'hi veuria fent-ho, i jo mateix ja li dic que no!"

Canvi sobre la marxa

A falta d'aquestes dues emissions, La meva acumula una mitjana de 542.000 espectadors, amb un 17,1% de quota de pantalla i un màxim de 701.000 seguidors en el segon capítol, centrat en El temps . El programa s'ha situat sempre entre els més vistos del dia -sovint ha encapçalat el rànquing-, i ha liderat la seva franja pràcticament sense excepció.

El presentador apunta la que podria ser la clau d'aquesta bona rebuda: la transformació que ha sabut fer el format des d'un plantejament inicial que consistia a mirar cap al passat fins al resultat final, més centrat en el present i, sobretot, a mostrar com es fa la televisió. "Vam començar amb un to nostàlgic, però hem acabat superant amb escreix la idea inicial i hem fet un exercici sobre el llenguatge televisiu. Hem parlat més de com és la tele pública avui que fa 30 anys", diu De Gràcia, que destaca que l'espai ha sabut "adaptar-se al gènere que tocava en cada moment" i adoptar un to humorístic quan es parlava d'humor o un de més informatiu per al capítol sobre els Telenotícies , per exemple.

"Hi ha moltes coses nostàlgiques que m'ha agradat tocar", admet, però afegeix que no volien que La meva fos "el clàssic programa nostàlgic de només mirar-se el melic". En aquest sentit, troba "paradigmàtic" el capítol sobre l'entrevista, que va basar-se en "quatre entrevistes a quatre entrevistadors" -Albert Om, Mònica Terribas, Àngel Casas i Jaume Barberà- i va convertir-se en una reflexió sobre el gènere.