Publicitat
Publicitat

Un nou anuari de Mediacat rescata quinze oblits mediàtics

Impulsat pel Grup Barnils, s’ha pogut editar gràcies al microfinançament

L’anuari de Mediacat, l’observatori que analitza críticament els mitjans de comunicació, arriba a la seva quarta edició amb una nova selecció de temes que no han merescut prou ressò, al seu parer. Com en els anys anteriors, el treball -que es va presentar ahir al Col·legi de Periodistes- ha sigut possible gràcies als 438 micromecenes que han reunit un total de 10.470 euros.

Des que va començar la crisi, l’any 2008, han tancat a Espanya prop de 300 mitjans i uns 12.000 periodistes han perdut la feina. Per a David Bassa, president del Grup Barnils -l’entitat que impulsa l’anuari-, aquest context econòmic juga en contra del dret dels ciutadans a rebre una informació rigorosa i del tot independent: “Les pressions dels poders financers són cada cop més efectives i la por, el desànim i l’autocensura guanyen terreny minut a minut”. Al seu parer, no és només un sotrac momentani derivat de la crisi: “Un cop hàgim sortit del túnel, ens adonarem que el paisatge de la sortida no s’assemblarà gaire o gens al d’entrada”, conclou.

“Seguim reivindicant que el millor periodisme és aquell que es fa als mitjans de comunicació”, assegura un decàleg que tanca la publicació. I ho corrobora Rogel Palà, un dels dos coeditors, juntament amb Sergi Picazo: “L’anuari no el plantegem a la contra dels mitjans, sinó com una eina per repescar alguns temes. Sovint alguns dels reportatges que fem requereixen un temps que els mitjans, amb la pressió diària de l’actualitat, no poden assumir”.

Entre els assumptes que analitza l’anuari d’enguany hi ha els ajuts públics atorgats a 16 escoles de l’Opus que segreguen per sexes, els 428 milions d’euros que ha invertit Qatar en Catalunya en només tres anys, les denúncies d’assetjament laboral a Mercadona o, en positiu, experiències com les del municipi del Figaró, que practica des de fa 10 anys la democràcia participativa i sotmet un 18% del seu pressupost a votació dels veïns.

Una de les reivindicacions que es fan és la de l’anomenat periodisme de dades. Així, el volum recopila els sous dels 86 directius dels Països Catalans que treballen en empreses de l’Íbex-35 per determinar que, de mitjana, cobren una retribució de 366.562 euros anuals. O que un 17% de consellers dels governs presents i passats de Catalunya, el País Valencià i les Illes han estat imputats en casos de corrupció.

“Aquí anem enrere en transparència, però alguna cosa s’ha avançat”, explica Palà. “I això obre un món de possibilitats. Nosaltres reivindiquem la feina del que en anglès en diuen muckrakers, els que furguen arreu i regiren papers i publicacions oficials a la recerca d’un tema. I també fem autocrítica: els periodistes hauríem de millorar la nostra formació en matèria de tractament de dades”.

L’anuari és un treball volgudament intergeneracional, ja que entre les preocupacions del Grup Barnils hi ha el tap existent que impedeix als més joves integrar-se amb facilitat al mercat laboral ordinari. Així, cinc dels autors són estudiants dels últims cursos de periodisme.