Publicitat
Publicitat

A Letícia no li cal equivocar-se perquè no l'estimi el poble

La revista Vanity Fair se centra en la princesa en el seu número de gener

La revista Vanity Fair se centra en la princesa Letícia en el seu número de gener. En un extens reportatge, es basa en fonts molt diverses per acostar-se a la futura reina espanyola i a la seva relació amb tot l'entramat que implica la Corona, des del poble fins a membres de la seva família política.

Una de les fonts citades explica que és la que surt més malparada dels sondejos sobre la família reial. "En les nostres enquestes internes, que no transcendeixen a la premsa, [Letícia] és la més mal valorada", assegura. Una sentència que confirma dient que "Letícia no ha comès cap error important. [...] Però hi ha un sector conservador que la segueix criticant i la gent que més la defensava entén que s'ha tornat massa distant".

Davant d'aquest panorama, el reportatge pregunta també a amigues de l'experiodista, que opten per defensar-la. "No és ni freda ni calculadora. És professional. [...] No diria que és ambiciosa, és perfeccionista, però no obsessiva", explica una amistat.

Tot i això, la princesa plebea no pot escapar d'altres crítiques. Una amiga del rei afirma que "l'enemic més gran que té [el monarca] està dins de palau... És Letícia... Ella és qui més ha pressionat perquè abdiqui". Una afirmació que referma la rumorejada pressa de la princesa per ser una reina "que, a diferència de Sofia, vol tenir un paper".

Però la família reial no pateix les polèmiques d'una en una. En una subhasta de la casa Segre es venia ahir un fermall del joier francès Sterlé, idèntica a la que Franco va regalar a la reina Sofia quan es va casar amb el rei. Segons El Mundo, és una peça que, si fos la de la reina, formaria part del patrimoni nacional. És a dir, el mitjà dóna a entendre que algú de la família reial s'hauria venut de manera unilateral una propietat que és de tots els ciutadans espanyols. A la Zarzuela expliquen, però, que el fermall en venda no és el que va comprar Franco, que "és" al palau, diuen. El preu de sortida era de 30.000 euros.