Publicitat
Publicitat

I Bush va agafar el seu pinzell

La biblioteca presidencial de Dallas inaugurava ahir una singular exposició. No tant per la temàtica -retrats dels líders contemporanis, un clàssic de l’art- com pel seu autor: l’expresident dels Estats Units George W. Bush. Són una trentena de llenços que el 67è ocupant de la Casa Blanca ha pintat per ocupar les seves hores com a exmandatari mundial. Entre els homenatjats hi ha l’ expremier britànic Tony Blair; el president rus, Vladímir Putin; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el Dalai-lama, i l’expresident espanyol José María Aznar.

La seva filla, Jenna Bush Hager, explicava a la NBC que els retrats es van pintar com a símbol “d’amistat”, però que cap dels dignataris ha tingut ocasió de veure’s encara immortalitzat pels pinzells del seu pare. “Quan els vegin crec que diran: «Uau! George Bush és un pintor!»” Segons detalla, “admira els seus models com a dirigents”. La cadena revelava que l’expresident és, com a mínim, aplicat: treballa amb gran disciplina i “treballa diàriament” agafant els pinzells. L’afició li va venir llegint Painting as a pastime [Pintar com a passatemps], el llibre en el qual l’ex primer ministre britànic Winston Churchill explicava com s’havia relacionat amb aquesta disciplina.

Dit i fet, va començar a rebre classes de pintura fa dos anys. “Encara em queda molt per aprendre”, admet Bush amb el punt d’ironia just per reconèixer que probablement pesa encara més la firma que el talent.

President entre el 2001 i el 2009, viu la vida d’expresident a Dallas. En una entrevista concedida a la NBC al novembre ja va anunciar, a la defensiva, que la pintura era la seva nova passió: “Podran dir que no sóc pintor, però jo crec que sí que sóc pintor”.

Més enllà de la vàlua artística, la col·lecció de quadres suposa una certa reivindicació de l’anomenada diplomàcia personal que va conrear Bush. Com a president, se li va recriminar que passés massa pocs dies a la Casa Blanca. Molts d’aquests líders van ser rebuts a Camp David, la residència de vacances dels presidents americans, o bé al propi ranxo de Texas. Condoleezza Rice, cap de diplomàcia durant el seu segon mandat, ha explicat que el president tenia l’habilitat de fer sentir còmodes els seus convidats, per molt que fossin alguns dels mandataris internacionals més difícils.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF