Vaig conèixer l'Álvaro Bultó quan vaig produir els documentals sobre els seus salts amb vestit d'ales a l'estret de Gibraltar, al pol Nord i a l'Antàrtida. Era un professional excel·lent i una persona optimista amb qui era molt fàcil treballar. Tant ell com els seus companys del Proyecto Alas eren conscients del risc que comporta saltar des d'un avió o un helicòpter a tres o vuit mil metres d'altura i planar com un ocell durant uns minuts abans d'obrir el paracaigudes i aterrar en el punt previst.
Es preparaven meticulosament, tant en el vessant tècnic com en el físic: cal molta força per mantenir les ales desplegades quan es vola a més de 150 quilòmetres per hora. Tanmateix, qualsevol imprevist pot crear situacions de perill: a l'Antàrtida, una sobtada tempesta de neu va estar a punt de causar una tragèdia. A hores d'ara encara no sabem què ha passat als Alps, només que l'Álvaro hi ha deixat la vida.
Descansi en pau.
