Publicitat
Publicitat

Ariadna Oltra: “A ‘Els matins’ vaig aprendre a ser prudent però no poruga a l’hora de preguntar”

Una entrevista amb el president Artur Mas servirà per estrenar .Cat, el nou programa de TV3 que condueix Ariadna Oltra (22.30 h). El programa, setmanal, tractarà un tema d’actualitat i l’abordarà amb entrevistes, debats, reportatges i participació popular.

Què hi ha rere el nom de .Cat ?

Hi ha la voluntat de ser un punt de trobada de raons i arguments. Que es puguin fer preguntes i que hi hagi debat. Som al segle XXI, així que parlem també del domini Catalunya a internet. I tindrem una pota posada a les xarxes.

¿Posaran l’accent en la confrontació o en els punts d’acord?

Estem en un moment en què la confrontació d’idees és necessària per després arribar a acords, o no. Nosaltres ho busquem tot. Tindrem punts distanciats en el debat. La societat es mou molt i Catalunya n’és un exemple amb el tema de la consulta, i amb altres assumptes.

Ciutadans i el PP diuen que TV3 té una obsessió amb la consulta.

A TV3 se’n parla com se’n parla a la resta de mitjans. Sovint agafo els diaris i els poso tots de costat: veus de seguida que la consulta està present en moltes portades.

Bé, sobretot es queixen d’un presumpte biaix editorial.

El Manel Sarrau, director del programa, i jo mateixa, hem treballat colze a colze els últims dos anys i mig i hem demostrat que som plurals. I TV3, com a canal públic, té una responsabilitat amb la pluralitat. Ho demostrarem des del primer dia.

Fa de mal dir en primera persona, però és un programa d’autor?

És un programa en què Ariadna Oltra és qui és al plató sola, i entenc que molta gent l’identificarà com a tal. Jo des del primer dia he dit el que pensava a l’hora de prendre totes les decisions. Si se’n vol dir programa d’autor, que se’n digui, però jo sota aquesta etiqueta no m’hi veig.

Què creu que aporta d’específic seu?

[Dubta.] M’aporto a mi. Quan m’encarreguen aquest projecte, la casa té identificat què represento i quins valors encarno.

I quin valors creus que són?

[Riu.] Això és pitjor que el divan d’un psicòleg... Costa molt mirar-s’ho des de fora. Passo pregunta.

Com a periodista que és, entendrà que repregunti...

A veure... Aporto tota la meva experiència a TV3, però no només a TV3. I l’experiència, a l’hora de fer directe, és important. També experiència en el debat, que és una tecla que també tocàvem a Els matins.

Què ha après a Els matins ?

A Els matins vaig aprendre a ser prudent però no poruga a l’hora de preguntar. Definitivament he comprovat que es pot preguntar tot, si es fa amb respecte. Preguntar mai és ofendre.

Hi va haver moments durs?

I tant. Molts moments complicats, sobretot a l’inici. Dominar tres hores de televisió és dur. El directe és un engranatge que va girant... O t’hi acobles o la màquina t’escup. I acabar d’encaixar-ho tot no és fàcil. Quan vaig començar sabia que si un dia jo no estava bé es notaria en el directe. Després ho apames tot i ho pots trampejar. Ho pots fer un dia o dos, esclar, si no al final també s’acaba notant.

Li hauria agradat seguir?

No hauria tingut cap problema a seguir a Els matins, però les oportunitats es presenten quan es presenten. La proposta de TV3 m’arriba ara i, després de pensar-m’ho uns dies vaig dir que sí. Jo hi he estat molt bé a Els matins, per molts motius. I penso que em podria haver seguit equivocant molt. I equivocar-se és aprendre. No parlo de grans errors, sinó de polir coses. Agafar l’ofici i fer-lo més acurat.

Com ho fa per polir-se? ¿Es revisa críticament a posteriori?

Ja durant el directe penso molts cops si ho he fet bé o no. És terrible, però ho faig. I he aconseguit pensar-ho i no emprenyar-me amb mi mateixa, perquè no afecti la continuïtat: els segons següents, que són terribles. I també parlo amb persones molt determinades. El Manel Sarrau o els pares, que, per sort, no m’afalaguen gratuïtament i sempre em diuen la veritat. Això quan ets jove fot molt, però després ho agraeixes quan veus com funciona tot.

L’espanta el prime time ?

Sí, competir en el prime time espanta, però no m’obsessiona. Estem convençuts del programa que volem fer. I, alhora, si no funciona doncs caldrà canviar coses. Hem fet molts pilots, però fins que no estrenes no veus si tot encaixa. El format, a més, és explícitament flexible.

Sovint veiem sempre les mateixes cares a la televisió. ¿S’arriscaran a sortir del circuit clàssic?

L’espectador busca en molts pocs segons identificar-se amb les cares que veu. I arrencarem amb cares conegudes sense renunciar a tenir experts al plató. La tele funciona molt per fílies i fòbies. L’espectador busca qui li referma les idees o justament el que és oposat, perquè hi discutim, també per reafirmar la nostra posició.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF