Misc 17/08/2013

Adéu a Rosalía Mera, la milionària que estava en contra de les retallades

Joan Callarissa
4 min
Adéu a Rosalía Mera, la  milionària que estava en contra de les retallades

BarcelonaAmb la mateixa discreció que va viure va morir Rosalía Mera (01) als 69 anys. L'empresària gallega -exdona d'Amancio Ortega i cofundadora de l'imperi tèxtil Inditex- va morir mentre era traslladada de l'hospital de Menorca on va ser ingressada per un vessament cerebral mentre estava de vacances amb la seva filla i els néts cap al centre privat San Rafael de la Corunya.

"En estat irreversible" des de dimecres, moltes persones han sabut d'ella arran de la seva mort, ja que Mera mai va voler ser una cara coneguda ni pels seus mèrits empresarials ni tampoc per la quota de fama que li podia oferir ser la dona més rica d'Espanya i la 66 del planeta. La discreció amb la qual havia viscut des que es va separar d'Amancio Ortega només l'havia trencat en representació de la fundació que presidia, Paideia.

Des d'aquesta organització sense ànim de lucre, Mera defensava els drets dels nens amb discapacitat i treballava per la seva inclusió social. Aquesta organització filantròpica té el seu origen en el fill amb paràlisi cerebral que va tenir amb Ortega. Va estar casada 20 anys amb l'empresari i hi va tenir una altra filla, Sandra, que ha estat al seu costat des que va tenir els primers símptomes de l'infart a l'illa.

Rosalía Mera i el propietari de Zara (2) es van conèixer quan ella treballava a La Maja, una botiga de roba. La que ara posseïa una fortuna d'uns 4.700 milions d'euros, va abandonar l'escola als 11 anys per fer de cosidora, un ofici que la va portar a fer bates a l'empresa Goa, la companyia que va ser el germen de Zara i, per tant, del gegant Inditex. Una història de pel·lícula.

"En el projecte i en la realització hi treballàvem el que era el meu marit, un germà d'ell, una cunyada i jo. Per a mi, com per a totes les dones, l'amor és molt important i, com que la idea partia de l'home que volia, la vaig fer meva i em vaig dedicar a la seva realització fins que vaig tenir el meu segon fill", eren les declaracions de l'empresària que recordava La Voz de Galicia ahir. "Per què havíem de vendre nosaltres el que altres feien? Per què no podíem invertir el procés? Ens vam posar a fer peces de roba perquè altres les venguessin, i va funcionar", afegia. Mera va tenir un paper cabdal en la fundació de la companyia multinacional amb seu a Galícia, de la qual ella posseïa un 7% de les accions.

Tot i això, Mera, quan el seu home la va deixar per Flora Pérez -la seva segona dona i mare de la seva tercera filla, l'amazona Marta Ortega- no va voler ocupar cap lloc de responsabilitat a l'empresa ni asseure's en el consell d'administració. Va fer un punt i a part.

En aquell moment es va centrar en el seu vessant filantròpic a través de la fundació i, temps més endavant, en abanderada d'algunes de les causes que més han sacsejat la societat. Per exemple, les retallades en sanitat i també en educació. Va denunciar que la reducció de despesa en aquests àmbits seria una pesant hipoteca en el futur. Creia que no es podia "retallar per baix" i per "la part més fàcil". "Si regategem en el tema de la salut, de la infància, de l'educació, ens estem fent un flac favor", sentenciava.

Doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), també s'havia significat en matèria política contra la reforma de la llei de l'avortament del ministre de Justícia, Aberto Ruiz Gallardón. Demanava que no tirés endavant perquè la norma vigent "protegeix també les mares en el dret a poder decidir en una cosa molt important com és la maternitat". Rosalía Mera també va donar suport a les reivindicacions del 15-M i es va posar del costat dels indignats .

El seu decés ha estat lamentat per diverses institucions i persones, entre les quals hi ha la universitat que la va fer doctora el 2011 i el ministre de cultura, José Ignacio Wert. La UIMP destacava en un comunicat que la van fer doctora al costat de la científica Margarita Salas, l'escriptora Ana María Matute, i la llavors vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega. A més, recordava que el caràcter emprenedor de Mera la va portar a fundar Paideia el 1986, un any en què va decidir estudiar magisteri. Wert la va qualificar com "un dels principals exemples que podem mostrar al nostre país de filantropia sensible en l'atenció educativa als joves amb discapacitat". Així, va demanar a la seva filla Sandra que sigui capaç de sobreposar-se al dolor i continuar "l'extraordinària tasca de la seva mare", per a la qual cosa sempre comptarà amb la seva "més decidida col·laboració".

Encara que no era coneguda pel gran públic, la seva projecció institucional era molt gran. Ahir lamentaven la seva pèrdua la Junta de Galícia i el president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría. Unes condolences que quedaven justificades quan en un dia amb una borsa tancant a l'alça, un dels valors més sòlids de l'Íbex-35 com és Inditex perdia un 1% davant la possibilitat que la mort de Rosalía Mera pugui provocar canvis en el capital de l'empresa tèxtil.

stats