Els mallorquinistes que ploren el Lluís Sitjar han de demanar explicacions al club

PalmaDeixant de banda els sentiments dels mallorquinistes i de les fites de l'equip al Lluís Sitjar, que mereixen tot el respecte, l'enderrocament de l'estadi és l'única solució viable i, si no, que ho demanin als veïns de les barriades properes que fa anys i anys que suporten les negatives conseqüències de la seva degradació.

És molt lamentable veure com la propietat del Reial Mallorca (el club té el 30% dels títols) ha actuat amb una irresponsabilitat sense límit i, a més, ha intentant, no ja just escaquejar-se de les seves obligacions, sinó intentar fer-ne negoci.

El cas del Lluís Sitjar, que finalment serà enderrocat subsidiàriament per l'Ajuntament de Palma, és un dels pocs en què els polítics, tant en la legislatura del batle Isern com en la de la batlessa Aina Calvo, han estat a l'altura dels interessos dels ciutadans i han actuat amb fermesa, sense cedir a pressions i propostes més que dubtoses del club. S'ha mantingut en la mateixa línia d'actuació i decidits a eliminar un focus de perillositat com és l'estadi en runes.

Si a algun mallorquinista li cauen les llàgrimes en veure esbucar l'estadi –o millor dit, el que en queda–, idò haurà de demanar explicacions i fer tots els retrets que vulgui al club i a la resta de propietaris, no a l'Ajuntament.

Davant la situació de degradació i abandonament en què es trobava l'estadi i l'evidència dels problemes que causava aquesta situació al seu voltant, se li va obrir expedient de ruïna tècnica la legislatura passada i es va ordenar la demolició de l'estadi pels seus propietaris. L'equip de govern actual ha seguit la tramitació d'aquest expedient, n'ha exigit el compliment i ara n'ha iniciat l'execució d'ofici, que llavors hauran de pagar els propietaris (1.870 euros cada un). No és cap atac al mallorquinisme, és el que marca la llei.

I mentre continuaven incomplint, el Mallorca tenia un gran projecte per tornar a aixecar l'estadi... però no li bastava la superfície i en necessitava més. Pretenia obtenir sol públic per després retornar-lo en forma d'infraestructures esportives per a la ciutat, amb un suposat benefici. Afortunadament, l'Ajuntament no ha cedit. Cal recordar que el Mallorca juga a un estadi públic municipal cedit al club, de manera que ja gaudeix d'un benefici públic que altres equips no tenen.

L'Ajuntament ha intentat des del primer moment oferir sortides lògiques. No deixa de resultar curiós, sorprenent, o fins i tot a alguns pot semblar sospitós, que el Mallorca descarti la raonable proposta de permutar els terrenys de la seva propietat on ara hi ha les runes del Lluís Sitjar, que passarien a ser públics integrant-se en el parc de la Riera, per la propietat de l'estadi de Son Moix, avui públic. És molt difícil no pensar en interessos que res no tenen a veure amb l'esport del futbol. No val allò que el de Son Moix és un estadi fred per la pista d'atletisme. S'aportaren solucions pràctiques que no els anaren bé.

Són els propietaris del Lluís Sitjar –el Mallorca n'és el majoritari i per tant el més responsable– els qui l'han deixat caure amb expectatives que, ara per ara, pareix que no vindran per a ells.