Publicitat
Publicitat

La lluita per la paritat en la política balear

El resultat de les mesures preses en els darrers anys per incloure la dona en l’espai autonòmica i local

Un de cada sis batles a Balears és una dona. Els municipis prenen les decisions més importants en plenaris formats majoritàriament per homes (un 86% dels ajuntaments), mentre que en vuit (de 67) l’equip de govern i l’oposició tenen més dones i només un té un govern municipal totalment paritari: Algaida.

Les xifres dins l’àmbit autonòmic i insular, encara que més reglades, no mostren més paritat, però sí que s’acosten als límits establerts. Encara que tenim per primera vegada de la història una presidenta, Francina Armengol, el repartiment de l’equip de conselleries i direccions generals no sempre manté l’equilibri, sinó que va en funció del rang de resposabilitat, moltes vegades forçat a complir les quotes del 40-60 obligatòries. Fins i tot en alguns casos aquest precentatge s’oblida.

Les deu conselleries es mostren fidels a la regla del mínim del 40% en un sexe i el màxim del 60% en l’altre. Així, tenim sis consellers i quatre conselleres. D’aquestes deu conselleries, els seus gabinets estan formats per un 50% d’homes i un 50% de dones.

La desigualtat apareix en les deu secretaries generals d’aquestes conselleries, on al capdavant hi ha dos homes i vuit dones. Una tendència que es gira completament quan parlam de direccions generals. En aquest tram en concret la paritat que es va aconseguir a l’hora de triar els consellers i conselleres brilla per la seva absència: hi ha 30 direccions generals liderades per homes (un 70%) i només 13 liderades per dones (un 30%). Si sumam tots aquests càrrecs independentment del rang, en total 73, veim com la paritat està calculada al mil·límetre: 43 dels càrrecs són homes i 30 són dones. Així, les quotes del 40-60 només es freguen, amb un 41,1% de dones i 58,9% d’homes. Unes xifres que varien si, a més, es comptabilitzen els assesors i la premsa dels departaments, on, segons xifres proporcionades pel Govern, els percentatges compleixen intacte el propòsit de la paritat encara més i queden així: 44% de dones i 56% d’homes.

Més de 10 anys cap a la igualtat

Explica la docent i investigadora en el camp de la desigualtat, Cristina Ferrer, que en els darrers deu anys s’han notat les polítiques i els avanços en la incorporació de càrrecs electes. Ferrer destaca la obligatorietat de les llistes cremallera amb les quals s’han de presentar els partits polítics al Govern. Ella, que es considera molt socialista, admet que aquesta iniciativa l’han practicada partits de dretes i d’esquerres.

Lamenta, però, que el problema arriba amb la designació dels càrrecs no electes, “un camp on la desigualtat és evident i on sempre ha costat més”. “El Govern sempre ha intentat els darrers deu anys que les direccions generals, conselleries i coordinadors s’hagin equiparat. Però hi ha trams i departaments concrets que encara hi estan enfora”.

La que fou també la primera regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Palma amb el govern d’Aina Calvo, argumenta que les dones no només han d’estar a les secretaries i a la premsa per fer quadrar les quotes de paritat, sinó que “han d’estar a dalt de les estructures”. Unes estructures, segons ella, pensades per a l’home i els seus horaris. La dona, per accedir-hi, “ha d’acceptar aquest arquetip i ha de demostrar que és capaç de superar el sistema molt més que un home”. Encara que allò correcte, explica Ferrer, seria que el sistema canviàs i s’adaptàs als principis feministes i pensàs en la conciliació. “De res ens servirà igualar el sexe dels polítics si no canviam la manera de fer política”.

La discriminació, afirmen experts com Ferrer, és un constructe social i educacional. Ha estat la mateixa societat qui ha creat les desigualtats i això ha calat en els ossos i l’ADN de les persones. Per això la seva gran aposta per combatrer-la, més enllà de les lleis d’igualtat, és apostar per l’educació, perquè aquesta igualtat, a part de ser legal, sigui real. Ella, que també ha estat docent durant 38 anys, pot afirmar que “allò per què apostis avui ho recolliràs d’aquí a molt de temps”.

Ferrer, vol remarcar que “qui val, val, però tots hem de poder entrar per la mateixa porta i rompre els prejudicis que fan dubtar de la nostra vàlua. Després, mantenir-nos adalt ja és cosa nostra”.

Per últim, de cara al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, anima la societat a apostar per un sistemamés paritari. Perquè més d’un de cada sis batles sigui dona, perquè els consells i govern segueixin optant per la paritat i compleixin amb la futura llei d’igualtat. Perquè les conselleries atribueixin els càrrecs de confiança a més dones i les direccions generals arribin, com a mínim, al 40-60 del qual encara estan enfora.

Un projecte de llei que farà complir els límits

El Consell de Govern va aprovar aquest divendres el Projecte de llei d’igualtat de dones i homes a les Illes Balears, que a partir d’ara iniciarà la tramitació parlamentària per què sigui aprovat i entri en vigor enguany.

Aquest projecte de llei obligarà l’Administració a mantenir i complir amb una proporció màxima de 60-40%. Això sí, com a Govern s’inclouen tots els nomenaments, des d’un conseller fins a un assessor i un cap de premsa.

El portaveu del Govern i conseller de Presidència, Marc Pons, va afirmar en una roda de premsa que “és cert que en algunes conselleries hi ha més homes que dones”, però va voler destacar els progressos en matèria d’igualtat que ells han fet.

Aquest projecte de llei s’ha redactat entre el Govern i l’Institut Balear de la Dona. Altres punts importants que inclou el text són la tipificació de l’impagament de pensions d’aliments com a violència econòmica i el reconeixement deldret que les persones que ho pateixen puguin rebre les mateixes ajudes que les víctimes d’agressions.