La lluita de Maragall contra l’oblit

MIRA QUE JOSÉ BONO n’ha arribat a dir, de coses desagradables. I mira que n’ha arribat a provocar, d’estirabots i sortides de to, el procés català. Però tot i que el llistó estava alt, tant el d’exabruptes de l’exministre com dels que provoca el moment polític, Bono els va superar diumenge en un episodi miserable, escrivint en un article gairebé de ficció a El País un presumpte episodi de la seva relació amb Maragall, per culpabilitzar-lo, esclar, i aprofitant que el president de la Generalitat no pot contrarestar-ho amb la seva versió per motius mèdics evidents. Rècord absolut de mesquinesa. L’atzar fa que aquest acte d’indignitat moral arribi just quan diumenge és el Dia de l’Alzheimer, que des de l’ARA volem compartir amb els lectors en una edició especial, d’acord amb la campanya contra l’oblit que promou precisament la Fundació Pasqual Maragall. I això és el més memorable, que davant del patiment que suposa la malaltia per al que va ser alcalde olímpic i president de la Generalitat, la sortida impulsada per ell i la seva dona és en positiu, naturalment. Cap endavant. Amb la iniciativa i l’empenta i la vocació de servei de qui sap que cada obstacle present és una oportunitat per impedir-ne de futurs als altres. La tasca d’investigació i divulgació de la Fundació Maragall és lloable. La necessitat de donar a conèixer la realitat dels malalts i dels seus cuidadors és evident. Diumenge el diari tindrà molta informació i alguns elements gràfics per lluitar contra l’oblit i fer evident la importància de la memòria. I això és el que acabarem recordant sempre, la gent que empeny, que lluita i que demostra la dignitat vivint vides dignes malgrat les circumstàncies.