Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Uns llibres, una rosa, unes fotos i un amic

Començ amb l’amic, perquè a les persones amigues les tenim en lloc preferent, o les hi hauríem de tenir. I començ amb ell perquè fa uns dies que no em trec del cap la mort sobtada de Michael Kewenig, el galerista alemany que amb la seva dona, Jule, arribà a Mallorca el 2004 i obrí espai d’art a l’Oratori de Sant Feliu, per gaudir de Mallorca i dels mallorquins, no com les galeries alemanyes per a alemanys que han obert en els darrers anys a la zona. “Per estar entre alemanys no cal que em mogui d’Alemanya”, deia sovint Michael Kewenig, en una demostració de la intel·ligència que tenia i també del seu finíssim sentit de l’humor.

Jo el considerava un amic. Li dec que em presentàs i m’acostàs a Christian Boltanski, i que entre tots dos em facilitassin extraordinàriament les coses perquè l’artista francès pogués fer una magnífica instal·lació per a l’Aljub d’Es Baluard. Li dec haver conegut i haver pogut entrevistar Jannis Kounellis. Li dec un matí de rialles i complicitat amb Pedro Cabrita Reis, tan dandy com el mateix Michael Kewenig, tot i que en un altre sentit. No puc comptar les vegades que, al llarg dels anys, m’ha dit i ha insistit: “Hem de fer coses importants a Mallorca. Hem de moure això. Hi han de ser els millors”. De la mateixa manera que notava la preocupació que sentia quan, fos per la crisi econòmica, fos per la inoperància de les institucions públiques, no hi havia espai (doblers o, millor dit, ganes) per a projectes interessants que estimulassin artistes i persones interessades.

La darrera vegada, la setmana passada. Sonà el mòbil: “Hola! Aquí Michael. Cristina, ens hem de veure i hem de parlar. Tenc uns projectes al cap, importants per a Mallorca”. No ens veurem, ja. En les maneres, crec que és l’home més elegant que he conegut, infinitament més proper del que podia semblar a qui no el conegués. Un amic a qui trobarem a faltar, i si ho dic en plural és perquè al seu cap sempre hi havia iniciatives per a la col·lectivitat de l’illa. Des d’aquestes línies, una abraçada per a la família Kewenig, especialment a Jule i al seu fill Justus, però també a totes les persones de la galeria que formen una vertadera família. DEP, Michael.

Unes fotografies

Com podeu llegir a l’entrevista que he fet a Michael Kenna, amb motiu de l’exposició que ha organitzat la Fundació Toni Catany a Llucmajor, el fotògraf no només ha vingut a Mallorca per inaugurar la seva primera mostra a l’illa, sinó per fer fotos d’uns paisatges, naturals o urbans, que fins ara no coneixia. És una obvietat dir que als fotògrafs el que els agrada és fer fotos. Allargant la seva estada i facilitant-li que pugui recórrer Mallorca amb la càmera i el trípode, la FTC i l’Ajuntament de Llucmajor donen mostres de la dimensió que podria agafar el Centre Internacional de Fotografia, si s’arriba a fer. Des de la inauguració de l’exposició de Catany al Solleric (una mostra que no us heu de perdre), la presidenta Francina Armengol i la nova consellera de Cultura, Fanny Tur, s’han compromès a fer realitat aquest projecte, i fer-ho aviat, perquè no queda cap altre remei. Ara ho veurem. Perdonau l’escepticisme: són massa anys.

El món dels llibres

Cada any tenim el dia de Sant Jordi, i tot i així sempre és una jornada extraordinària (qui viu amb llibres viu moltes més vides). De tota manera, m’encanta que aquest Sant Jordi, el d’enguany, coincideixi en el que crec que és un moment extraordinari per a les nostres llibreries, per a les editorials, i això vol dir també per a les persones que escriuen i les que llegim. Les llibreries s’han anat convertint en petits centres culturals de proximitat, els llibres conviuen amb els cafès, la tertúlia o les copes. Les editorials de les Illes han fet i fan un enorme esforç per enriquir la literatura en català amb títols originalment escrits en altres llengües, i també un esforç per treure escriptors i escriptores fora del territori en el qual treballen. Hi torna a haver ajuts, sí, però bona part del moment de bonança és gràcies a la iniciativa de les empreses que es dediquen als llibres que han eixamplat la seva mirada i també és gràcies a la unió del sector. Així que tothom hauria de sortir al carrer aquest diumenge de Sant Jordi per celebrar-ho. És la festa del llibre, però el llibre no fa ni farà mai festa tot sol. És la festa dels autors i autores, dels llibreters i les llibreteres, de les llibreries, de les biblioteques (aquestes no viuen la millor època i aquest és el moment de recordar-ho, sobretot a les autoritats culturals que tenen aquest deure pendent), i és sobretot, especialment, la festa de totes les persones, grans i petites, que llegeixen i creixen amb la lectura. Llibres i roses per a tothom i bon Sant Jordi.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 23/07/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT