Publicitat
Publicitat

POETES DEL XX

La nit s'acosta

"Màrius Torres, que va morir als 32 anys, no va arribar a veure publicada la seva obra poètica, però la va aplegar i revisar, en un seguit de reculls de difusió privada, en els últims anys de la seva vida, que va passar al sanatori de Puigdolena, al terme municipal de Sant Quirze Safaja", recorda Jordi Cornudella a la nota editorial del volum que reuneix l'obra poètica de l'autor, nascut a Lleida l'any 1910. El llibre reprodueix l'edició de Margarida Prats que Pagès va publicar amb motiu del centenari del naixement del poeta.

"La primera part conté les poesies triades per Màrius Torres perquè fossin publicades com a obra acabada i completa, i també les poesies del 1942 posteriors a l'última llista que va tenir temps d'elaborar", escriu Cornudella. Hi trobem des de les conegudíssimes Cançons a Mahalta ("Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels...") fins a La mort i el jove ("Mai no foren tan grans uns ulls en la tenebra / com ara els meus, Amarga, que et miren fit a fit!") i Nit d'agost ("Ara, la nit s'acosta / tant, al fons del meu cor, / que el seu somriure sembla una resposta / -una resposta que digués: estem d'acord-"). A la segona part hi ha els poemes que Torres havia recollit en els diversos aplecs que va fer circular entre les amistats mentre era al sanatori, exclosos de la llista final de poemes publicats.