Publicitat
Publicitat

L'ESCUMA DE LES LLETRES

Ser escriptor a principis del segle XXI

¿ENCARA NO ETS ESCRIPTOR?

S'ha calculat que un home diu unes cent paraules per minut de mitjana. Això faria unes 6.000 paraules a l'hora. Considerem que l'home actual parla al cap del dia, ara uns minuts aquí, ara uns minuts allà, un total d'una hora (que segur que és més). Serien, doncs, 6.000 paraules emeses al dia. Posades per escrit, i calculant unes deu paraules per línia, donaria 600 línies al dia. Tenint en compte una mitjana habitual d'unes trenta línies per pàgina, resultaria que podríem omplir vint pàgines diàries d'un llibre de mesures estàndard. Al cap de l'any, tindríem una obra de 7.300 pàgines. O sigui, sis volums de 1.000 pàgines i un setè de 1.300. Això, cada any i xerrant poc. Tots podem ser escriptors, doncs. A més a més, les noves tecnologies ens posen a l'abast la possibilitat de fer públiques aquestes 7.300 pàgines anuals d'una manera molt fàcil. Jo diria que, fins i tot, massa fàcil. Vist d'aquesta manera, i si això ho traslladéssim a una altra de les arts clàssiques, seria una veritable revolució: ¿s'imaginen que, de cop i volta, tots (i tots vol dir tothom) tinguéssim la capacitat bàsica de fer escultura, pintura o música a partir de l'aprenentatge de l'escolarització primària? ¿I s'imaginen que, de sobte, a més a més, poguéssim realitzar, és a dir, fer físiques, massivament, les nostres obres d'art i escampar-les pel món sense més control que el propi punt de vista? Seria una veritable revolució. Això és el que està passant amb el fet d'escriure, sobretot, amb el fet d'escriure opinió i narrativa. De manera que, ho vulguem o no, la consideració clàssica de la figura de l'escriptor i de la literatura mateixa s'ha de revisar. Remarqui el lector que no parlo de la qüestió comercial. Ni de la indústria editorial.

¿CONTINUES SENSE SER ESCRIPTOR?

Publicar un llibre implica sovint fabricar un producte de consum massiu que no té res a veure amb la literatura. Però cal no esfereir-se: aquí no s'enganya ningú i tothom és lliure de comprar o no el que li ofereixen. No va per aquí, la cosa. El que volem dir és que, tal com s'està demostrant, la facilitat de publicar (bàsicament a la xarxa) fa que entre milions de propostes, per una qüestió estadística, en surti una de bona de tant en tant. Aquest fet es magnifica, de manera que excita les ganes de milions de persones més de fer el mateix.

Moltes d'aquestes persones escriuen i fan públic el que escriuen, la majoria amarades d'un esperit lliure i generós que es manifesta precisament així: tinc llibertat de fer el que vulgui, penso que puc fer-ho i, per tant, ho faig. I, a més a més, gratis. Bé, tots podem estar-hi d'acord. Però alhora, a curt o mitjà termini, ens situarà davant el fet que ser escriptor ja és una altra cosa. Igual que ho seria si tothom pintés. Els escriptors que venim de l'altra època ens trobem amb aquest panorama. I hem d'acceptar-lo amb obertura de mires. I trobar un punt d'encontre. Però partint de la base que, cada vegada més, tal com dèiem més amunt ser escriptor ja no serà el mateix que abans. I, per tant, la literatura, tampoc. En continuarem parlant.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT