Publicitat
Publicitat

L'onirisme enverinat de Nathanael West

Nathanael West va començar a escriure La vida somni de Balso Snell l'any 1923 a París, quan tenia 20 anys. L'únic escenari de la novel·la és l'interior del cavall de Troia -el poeta protagonista hi accedeix per l'única obertura que queda al seu abast, l'anus-, però com que els dominis que explora l'escriptor nord-americà són els del subconscient oníric, els diversos personatges amb qui coincideix en alguns dels replecs de l'intestí o a l'estómac se l'emporten a Nova York i a la capital francesa.

Una de les aparicions, John Gilson, que aspira a escriure com Dostoievski posant-se a la pell del torturat Raskòlnikov, exposa la impossibilitat d'escriure sobre la Realitat. Ho compara amb llançar una pedra a una bassa, "les ones de la qual esdevenen de menys importància fins que són massa amples per una connexió amb, o fins i tot una memòria de, la pedra que les ha provocades". Aquesta devia ser una de les fixacions de West a l'època. El futur autor de Senyoreta cor solitari i El dia de la llagosta no va donar per acabat el material irònic de la novel·la fins al 1931. La vida somni que en va treure està saturada d'efluvis biliosos: West escriu amb mala bava i, al mateix temps, una candorositat sorprenent. L'excusa és buscar la rialla intel·lectual a base de rebentar tots els models d'escriptor que apareixen a la novel·la: el que opta pel dietari, el que emula les novel·les epistolars de Samuel Richardson, el que vol aprofundir en la biografia "d'una biògrafa d'un biògraf" dotat d'una nàpia espectacular, que li permet "copsar mitjançant l'olfacte els principis involucrats en els triangles isòsceles". L'humor de West és groller i alhora tendre. És escatològic, però també refistolat. Quan el llibre va aparèixer no va fer gaire soroll: l'escassa crítica que es va fer ressò de la novel·la -de la qual es van fer 500 exemplars- va reaccionar entre "la irritació i l'apatia", segons recorda Ramon Mas, un dels dos editors de Males Herbes. Dècades després que Roland Barthes vaticinés la mort de l'Autor, i amb la literatura en coma profund, quin efecte farà, l'onirisme enverinat de West?