Misc 29/06/2013

L'espia britànic que va ajudar a matar Rasputin

Xavier Cervantes
1 min

Rasputin és un personatge històric molt llaminer. Monjo boig, místic enigmàtic i conseller de la tsarina Alexandra, Rasputin va morir el 16 de desembre del 1916 a Sant Petersburg, en un context històric molt convuls, enmig d'una guerra mundial i a punt de l'esclat d'una revolució. El seu assassinat va ser fruit d'una conxorxa d'aristòcrates russos dirigits pel príncep Fèliks Iusúpov i gelosos del poder que havia acumulat. Però fa uns anys es va obrir una nova línia d'investigació segons la qual el servei secret britànic va tenir un paper essencial en el crim. Aquest és el fil que estira el nord-americà Philip Gelatt a Petrogrado .

El relat d'aquesta novel·la gràfica es construeix a partir de la història d'un espia britànic infiltrat en els cercles revolucionaris i alhora amic del príncep Iusúpov. Gelatt fuig de la trama sofisticada pròpia de la ficció sobre espionatge i para més atenció a les contradiccions dels personatges. Fins i tot mira d'entendre la dimensió tràgica de l'ànima russa a través dels ulls d'un britànic que intenta sobreviure en un món ple de paranys morals.

El dibuix de Tyler Cook, hereu de la tradició iniciada per Will Eisner, i la disposició acadèmica de les vinyetes ajuden a conduir la història sense giragonses.

stats