Publicitat
Publicitat

A Grècia no dura res, ni tan sols les històries d'amor

De Vassilis Alexakis (Atenes, 1943) La Campana en va publicar, el 1994, una de les seves novel·les més conegudes, Abans , en què una sèrie de personatges es dedicaven a creuar un soterrani a les fosques. Ara arriba Talgo , escrita el 1981 i primera novel·la en grec de l'escriptor, llengua a la qual ha acudit puntualment: la major part de la seva producció ha estat en francès, i els reconeixements també li han arribat sobretot des de l'hexàgon (gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa, premi Camus, premi de la Llengua Francesa 2012).

Talgo explica la història d'amor infidel entre l'Heleni, ballarina grega casada i amb un fill, i en Grigoris, economista grec que viu a París, casat amb una francesa. Els dos personatges coincideixen a casa d'una amiga comuna i a partir d'aquí comença un enamorament breu recordat retrospectivament per la narradora, l'Heleni, que passa de la desesperació inicial a haver d'admetre que en Grigoris no té cap intenció de reaparèixer. "A Grècia no dura res, ni les democràcies, ni les dictadures, ni les monarquies. Tot es gasta de pressa: les institucions, les persones, les coses. Tot s'ho mengen el sol i la sal": la narradora recorda aquesta afirmació d'un periodista, paraules que es poden aplicar també als amors que viuen els protagonistes. L'Heleni conviu amb un banquer amb qui mai no ha aconseguit compartir "gustos" ni "preocupacions". De la Françoise, dona d'en Grigori, només en sabem el que de tant en tant afirma l'amant: "Vaig pensar que potser no t'estimava de veritat, que en qualsevol cas no t'estimava com jo, d'això n'estava completament segura". Encara que l'amor de l'Heleni i en Grigori sigui tan intens, està condemnat a ser devorat ràpidament pel sol i la sal grecs, després d'una trobada furtiva de quatre dies a Barcelona, on els personatges passegen per les Rambles, fan l'amor com si haguessin "estat privats d'aquesta joia tota una vida" i van a veure una corrida de toros. Talgo és un novel·la trista, executada amb sobrietat. El mugit del brau moribund és també el de l'amor que s'apaga.