Concepció
"No sé pas per què m'havien posat Conxa. De veritat, el nom era Concepció, però feia tan llarg, tant com ens havien de cridar, de xics, pertot arreu. I així va anar: a la família no hi havia ningú que se'n digués, però Assumpció, Encarnació, Trinitat i Concepció eren noms que es posaven molt. Conxa em va quedar, sense que jo pogués treure l'aigua clara de qui havia començat a anomenar-me així en lloc de Concepció. El motiu sí que era transparent: Conxa resultava més curt. Jo estava convençuda que sonava a dona grassa i ferrenya i, com que estava tan prima, quan em preguntaven el nom sempre pensava que arrencarien a riure i passava un mal moment. Però el Jaume va dir que Conxa li endolcia la boca en dir-lo, que era un nom de cosa menuda i de sucre que li agradava molt". Potser heu reconegut aquest text. És un fragment de Pedra de tartera , de la Maria Barbal, un dels nostres clàssics contemporanis. Molt sovint els autors opten per donar explicacions sobre el nom dels seus personatges, com si en el nom hi hagués una mica l'ànima d'aquella criatura que han imaginat. En aquest cas, a més a més, a propòsit del nom de Conxa, la Maria Barbal ens recorda quin tipus de nom eren els més freqüents a començament del segle XX: Assumpció, Encarnació, Trinitat... noms llargs i gruixuts que, com diu la Conxa, fan pensar en una dona grossa i sovint semblaven inadequats per a una nena petita. D'aquí els diminutius de Ció, Trini i tants d'altres.
Un cop més -com ja vam veure fa unes setmanes amb el poema Clementina , de la Clementina Arderiu-, el nom rebutjat es torna sonor i càlid quan el pronuncia la veu de l'home estimat. Anys després, a la novel·la País íntim , connectada encara que sigui sentimentalment amb Pedra de tartera , la Barbal torna a carregar un nom propi de significat: la cosina de Barcelona, una dona tan diferent de les altres, guapa, elegant i moderna, que sembla sortida d'una pel·lícula. Es diu Genoveva i ella, la petita protagonista enlluernada de la novel·la, li diu Veva, un nom original i agosarat, fet a mida per al personatge.
