Publicitat
Publicitat

EL NOM, EL MÓN

Alícia

De vegades els noms no aconsegueixen desempallegar-se del rastre que deixen les persones famoses que el porten. Quina injustícia per a noms que sovint són sonors i tenen un bell origen! Per això em sabria greu que això us passés amb el nom d'Alícia. Quina seria, ara mateix, la primera Alícia que us vindria al cap? ¿La que ens trobem als diaris i als informatius? Per això us proposo que, quan sentiu aquest nom, penseu en una nena anglesa de deu anys que una tarda de juliol passejava en barca pel Tàmesi. Imagineu-la amb les galtes enceses pel sol i el cabell rinxolat per la humitat del riu, compartint bromes amb les seves germanes, Lorina i Edith. Les nenes Liddell feien aquella excursió acompanyades pel reverend Duckworth i pel sacerdot anglicà Charles Dogson, que, sufocat per les altes temperatures d'aquell estiu del 1862, va proposar descansar una estona a la vora del riu, a l'ombra fresca d'uns arbres. Va ser allà quan Dogson va improvisar una història divertida, fantàstica, per entretenir les nenes Liddell. Va inventar una nena entremaliada i somiadora, i immediatament va saber que s'havia de dir Alice, com la Liddell mitjana que l'escoltava embadalida aquella tarda xafogosa de juliol. Acabava de néixer Alícia al país de les meravelles , un clàssic de la literatura universal, signat amb el pseudònim de Lewis Carroll. Ha tingut influència en el cinema, en el teatre i en el ballet, en la il·lustració, fins i tot en la medicina: hi ha una síndrome Alícia que fa que el malalt vegi coses i persones molt més petites del que són. Alícia és la curiositat innocent que tots voldríem conservar, el desig d'aventura que defuig les pors i no accepta protocols, la inquietud per saber (tasta menges i begudes desconegudes, es deixa caure per un túnel que no sap on va). Si voleu saber més (tot?) d'Alícia, consulteu el bloc Alícies , del catedràtic emèrit d'enginyeria química de la Universitat de Barcelona Claudi Mans. I llegiu Alícia en terra de meravelles , la traducció de Josep Carner: "Com és que fa el gat aquesta ganyota? És que és un gat castellà" . Només us n'avançaré això.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT