El prelat detingut al Vaticà planejava portar 20 milions d'euros de Suïssa en un jet privat

Roma @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } A:link { so-language: zxx } Un prelat, un exagent dels serveis secrets d'Itàlia i un intermediari financer han estat detinguts acusats de frau i corrupció en una investigació sobre presumptes irregularitats en la gestió de la banca vaticana, nom amb què es coneix l'Institut per a les Obres de Religió (IOR). Segons els mitjans italians, les investigacions que han acabat amb les detencions es concentraven en l'entrada il·legal a Itàlia de 20 milions d'euros des de Suïssa. El prelat detingut és Nunzio Scarano, responsable del servei de comptabilitat de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica (APSA), l'ens que gestiona l'immens capital immobiliari del Vaticà.

Scarano ja havia estat suspès pel Vaticà de tots els càrrecs després que se sabés que la fiscalia de Salern l'investigava per blanqueig de diners per un cas de xecs justificats com a donacions d'origen poc clar, per un total de 580.000 euros. Els altres detinguts són Giovanni Maria Zito, exagent dels serveis secrets italians (AISI), destituït fa alguns mesos del seu càrrec, i Giovanni Carinzo, un intermediari financer.

L'operació la porta a terme la 'Guàrdia di Finanza' (la policia fiscal italiana), després de l'ordre de la jutge d'investigacions preliminars Barbara Callari.

El magistrat del cas, Nello Rossi, ha dit que Scarano havia contactat amb Zito perquè aquest l'ajudés a traslladar els diners, que estaven en un banc suís, cap a Itàlia sense haver de pagar impostos i per evitar els controls policials.

Es desconeix com i quan els diners van anar a parar a Suïssa per primer cop. Els diners, però, mai van tornar a sortir de Suïssa degut als desacords i les tensions entre els tres, segons ha dit Rossi, que també ha afegit que els telèfons mòbils que es van utilitzar durant l'operació van ser destruïts.

Tot i que els diners mai van sortir del banc suís, Zito, que ara es troba en una presó militar, va exigir el pagament que li havien promès pels seus serveis. Scarano li va donar a Zito dos xecs. Zito va cobrar el primer, de 400.000 euros, però no el segon, d'un valor total de 200.000 euros.

De moment es desconeixen més detalls sobre els delictes que s'imputen als detinguts. Només se sap que es tracta d'una investigació que ha sorgit de les diverses que la fiscalia de Roma manté obertes sobre les presumptes irregularitats de l'IOR. Es desconeix si en aquest cas també està implicada la banca vaticana, com ha passat en el passat, per la poca transparència en la gestió dels comptes corrents.

El Papa va obrir dimecres la polèmica reforma

Les detencions s'han fet després que dimecres passat el Vaticà informés que el Papa havia nomenat una comissió, formada per cinc membres, que es dedicarà en els propers mesos a investigar tot el que passi a la banca vaticana, esquitxada des de fa anys en nombrosos escàndols financers.

L'òrgan estarà presidit pel cardenal italià Raffaele Farina i integrat per quatre persones més, que tindran carta blanca per investigar tot el que passa a la seu del banc del Vaticà. El comunicat fet públic dimecres assegura que la comissió nomenada pel pontífex "recollirà documents, dades i informacions necessàries per al desenvolupament de les seves funcions institucionals" sense obstacles, perquè no estarà limitada ni pel secret professional ni per altres restriccions establertes per l'ordenament jurídic de l'IOR.

Els membres de la comissió hauran d'informar periòdicament el Papa dels resultats i lliurar-li, al final de la seva feina –la durada de la qual no s'ha especificat–, un informe. Amb l'objectiu d'aportar llum a la gestió del banc, el pontífex ja va nomenar el 18 de juny Battista Ricca com a nou prelat, una mena de secretari que pot participar en totes les reunions dels òrgans de decisió. El seu predecessor, el papa Benet XVI, també havia intentat un gir a la institució el 15 de febrer, quan va designar l'advocat alemany Ernest von Freyberd com a nou president de l'IOR en substitució d'Ettore Gotti Tedeschi, que va ser destituït després de veure's implicat per diverses irregularitats. Era l'últim escàndol d'una institució, fundada el 1942, amb un passat fosc, com la fallida del Banc Ambrosià el 1982 i el suïcidi del seu responsable, Roberto Calvi, o les acusacions recents de blanqueig de diners.