Publicitat
Publicitat

La trobada secreta que desencadena la filtració

Snowden meditava denunciar l'espionatge del govern i la decepció amb Obama ho precipita

La seva font els havia donat instruccions d'anar fins a Hong Kong, visitar un determinat hotel apartat, i preguntar -en veu alta- la indicació de com anar a un punt concret de l'edifici. Si tot anava bé, la font passaria per davant d'ells amb un cub de Rubik a la mà.

Així que les tres persones -Glenn Greenwald, escriptor i activista de les llibertats civils; Laura Poitras, directora de documentals, i Ewen MacAskill, periodista de The Guardian - van volar des de Nova York cap a Hong Kong ara fa 12 dies. Van seguir les instruccions i un home amb un cub de Rubik va aparèixer davant seu. Era Edward Snowden, i per l'aspecte semblava que tingués menys de 29 anys, recorda Greenwald. L'escriptor explicava dilluns en una entrevista que se sentia sorprès perquè, tenint en compte que es tractava d'un home que tenia accés a un programa de vigilància classificat, se l'esperava més gran. Snowden els va lliurar els arxius amb "milers" de documents. Que algú com ell pogués endinsar-se en l'aparell de la seguretat nacional dels Estats Units i aconseguir alguns dels seus secrets més ben guardats s'explica en part pel món nascut després de l'11-S, quan el govern nord-americà va ampliar els seus sistemes de vigilància i la complexitat dels programes informàtics donant un gran poder a joves especialistes tècnicament molt formats.

Snowden "no tenia cap remordiment, cap sentiment de «Què he fet?, ara no em puc fer enrere»", explica Greenwald. "Estava convençut que feia el més correcte", recorda l'escriptor. "No és un il·lús. És completament racional".

Decebut d'Obama

L'any passat, Edward Snowden va donar diners per a la campanya de Ron Paul, el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, que criticava durament els tentacles cada cop més grans del govern.

La gent que el coneix des de fa anys diu que, d'adolescent, Snowden estava captivat pels ordinadors. Joyce Kinsey, la seva veïna ara fa deu anys, explica que tot sovint el veia a través de la finestra treballant de nit davant l'ordinador.

Snowden, que va créixer a Carolina del Nord i no va acabar l'institut, va fer dels coneixement informàtics -i d'una curta estada a l'exèrcit- el seu bitllet d'entrada a l'aparell de seguretat nacional. Durant una dècada va treballar per a l'Agència als Estats Units i arreu del món.

El jove havia denunciat en més d'una ocasió comportaments que considerava abusius però no semblava que els seus caps li fessin gaire cas. L'any 2008, amb l'arribava del senador Obama a la presidència del país, va deixar de banda les temptacions de denunciar públicament el que veia des de la seva feina com a informàtic de la CIA a Ginebra. Segons ha explicat després, el fet que Barack Obama abracés moltes de les polítiques antiterroristes de l'administració Bush li "va donar prou forces per actuar", relatava a The Guardian .

Al gener, Snowden va entrar en contacte amb Laura Poitras pels documentals que havia realitzat sobre espionatge i seguretat nacional. Greenwald i ella col·laboraven, a més, amb una fundació per la llibertat de premsa. Snowden acabava de fer el primer pas.