Publicitat
Publicitat

Qui s'ha inventat la ciclogènesi explosiva?

El terme prové de l'anglès 'bomb' i va ser encunyat per dos investigadors nord-americans el 1980. A la resta d'Europa no es fa servir 

Com ja ha passat en anys anteriors, l'expressió 'ciclogènesi explosiva' s'estén com la pólvora pels mitjans de comunicació cada cop que apareix en joc una borrasca d'aquestes característiques. Però, d'on ha sortit? 'Ciclogènesi explosiva' és una traducció del terme anglès 'bomb', un concepte que va ser encunyat pels investigadors americans Fred Sanders i John R. Gyakum l'any 1980. Volien definir així a les violentes borrasques que es formen molt ràpidament a les latituds mitjanes, normalment a l'hivern. Per diferenciar-les de la resta de borrasques van establir que si el nucli d'una depressió s'aprofundia més de 24 mil·libars de pressió en menys de 24 hores, l'anomenarien bomba. Per tant, fa més de 20 anys que es va definir la ciclogènesi explosiva als EUA, però no ha estat fins als darrers anys que l'expressió s'ha estès per Catalunya i a Espanya. Tot i que això és molt difícil de determinar, probablement va ser el gener del 2009 quan en vam començar a sentir a parlar. Llavors una borrasca que es va formar per ciclogènesi explosiva va generar un temporal de vent molt dur a Catalunya que molts recordareu. D'ençà d'aleshores altres borrasques similars han afectat la Península.

A Europa són només 'tempestes'

No hi ha dubte que el terme ha fet forat a la Península, però és curiós constatar que a països com la Gran Bretanya o França, el temporal d'aquests dies s'està anomenant, en general, tempesta. Els principals mitjans britànics i el servei meteorològic del Regne Unit usen simplement el terme 'storm' per definir aquesta borrasca, com ho fan normalment en situacions de temporal dur. A França molts mitjans opten també per fer servir el mateix terme, 'tempête', però en aquest cas acompanyat d'un nom: la 'tempête Dirk'. El nom prové del sistema de noms amb els quals la Universitat de Berlín bateja les borrasques i anticiclons per finançar-se. Ni rastre, doncs, de la ciclogènesi explosiva fora de la Península.  

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT