SÍRIA QUATRE ANYS DE GUERRA
Misc 20/08/2015

“El règim ens bombardeja cada dia”

L’Estat Islàmic assassina el conservador de Palmira mentre la població civil pateix els atacs i el setge de les forces d’Al-Assad

Cristina Mas
3 min
“El règim ens bombardeja cada dia”

BarcelonaMilicians de l’Estat Islàmic exhibien ahir al món el cos decapitat de Khaled al-Assad, l’arqueòleg responsable del jaciment de Palmira, a Síria, penjat d’una columna a la plaça principal de les cèlebres ruïnes romanes. Tot just es complia un any de l’assassinat del periodista nord-americà James Foley, amb què els jihadistes encetaven una existosa estratègia per obtenir un ampli ressò als mitjans de comunicació.

Les accions del grup d’Abu Bakr al-Baghdadi, autoproclamat califa d’un ampli territori entre Síria i l’Iraq, han obtingut una exposició mediàtica que ha eclipsat les atrocitats comeses pel règim de Baixar al-Assad. L’autòcrata sirià protagonitza una guerra sense treva d’ençà que, el març del 2011, en el marc d’una onada revolucionària a la regió, van començar les protestes populars que reclamaven llibertats i justícia social.

“El règim ens bombardeja cada dia. Cada dia mor gent pels atacs de l’aviació o l’artilleria”, explica a l’ARA Noor Hamza, un activista de Qabun, un barri del nord-est de Damasc. “Els hospitals no poden curar la majoria de ferits perquè no tenen material i falten medicines”. I descriu una situació humanitària desesperada: “El menjar és caríssim, les granges i l’agricultura gairebé no funcionen perquè falta aigua i electricitat, i la gasolina també és molt cara”. Amnistia Internacional ha publicat aquest mes un informe titulat Abandonats a la mort sota setge, en què denuncia: “Mig milió de civils sirians pateixen el setge de l’exèrcit i dels grups armats, sense accés a aliments ni assistència mèdica bàsica, en una violació del dret internacional humanitari. Centenars de milers de civils sotmesos a setge lluiten per sobreviure i s’han d’enfrontar a més bombardejos indiscriminats cada dia”. L’ONG alerta que “condemnar els civils a la fam com a mètode de combat és un crim de guerra”.

Massacre al mercat de Douma

La massacre de diumenge al mercat de Douma, amb 112 morts, que es va repetir amb un nou atac dilluns, és només l’últim episodi d’una guerra que ha deixat almenys 250.000 morts (l’ONU va abandonar el recompte fa més d’un any). Amnistia ha documentat almenys 60 atacs aeris sobre els barris de Goutha, a la perifèria de Damasc, entre el gener i el juny, que van deixar mig miler de víctimes. Metges Sense Fronteres va denunciar atacs de l’aviació siriana contra nou hospitals a la província d’Idlib, al nord-oest del país, entre el 7 i el 10 d’agost.

Iassin al-Haj Saleh, un reconegut opositor sirià, periodista i activista, que viu exiliat a Istanbul, denuncia la passivitat del món davant les atrocitats del règim. “Després de la massacre química de Goutha, el 2013, el règim es va adonar que tenia immunitat per fer el que volgués. I aquest fracàs moral i polític del món per aturar un règim assassí va jugar un paper clau en el desenvolupament de l’Estat Islàmic. És cert que ja existia abans de la massacre, però la resposta internacional li va servir com un autèntic catalitzador: aquests grups nihilistes es fan forts en comunitats locals devastades, que saben que en un món sense ètica, política ni legalitat no trobaran protecció enlloc”.

Saleh afegeix: “Els sirians s’enfronten a un règim criminal i a grups feixistes com l’Estat Islàmic o el Front al-Nusra, però les grans potències estan interessades a destacar més els espectaculars crims dels islamistes que els d’Al-Assad, molt més grans en escala, encara que menys cridaners. I és així com el règim va poder matar 112 persones a Douma diumenge, dos anys després d’haver perpetrat una massacre química molt a prop d’allà”.

Tot i aquesta capacitat de destrucció, després de quatre anys de guerra, la situació del front evidencia el desgast de l’exèrcit sirià. El règim ha perdut el control de la província d’Idlib, al nord-oest del país i amb frontera amb Turquia, mentre els kurds (als quals ara combat l’aviació d’Erdogan) controlen bona part del nord del país. Al-Assad ha cedit importants ciutats i bases militars i fins i tot va haver de lliurar Palmira als combatents de l’Estat Islàmic. La resistència continua a Alep i Daraa.

En un inèdit discurs, a finals de juliol, Al-Assad va reconèixer que l’exèrcit s’havia de retirar d’algunes zones per defensar les grans ciutats. I va assumir també que li falten efectius humans, cosa que evidencia la seva dependència militar de l’Iran. L’analista Mouin Rabbani preveu que no podrà resistir per sempre en una guerra de guerrilles. “La clau per a Al-Assad és mantenir el control de Damasc i de la costa i assegurar la frontera amb el Líban. Sembla incapaç de recuperar el territori perdut i, tard o d’hora, gradualment o de cop, la seva supervivència estarà en joc. Perquè com d’altres que han enfrontat llargues insurgències, el règim sirià no en tindrà prou no perdent, i haurà de guanyar si vol sobreviure”.

stats