Publicitat
Publicitat

AVIÓ DESAPAREGUT

La recerca de l’MH370, la més cara de la història

Els països i empreses involucrats n’assumiran els costos

Mentre la recerca intensiva del vol MH370 de Malaysia Airlines entra en el seu segon mes, l’única certesa que hi ha és que aquesta recerca serà la més cara de la història de l’aviació, amb un operatiu internacional d’avions i vaixells rastrejant l’oceà Índic que costa milions de dòlars cada dia.

Les desenes de països que han aportat personal, equips i experiència a la recerca han assumit els costos d’aquesta tasca però s’han negat a fer-los públics, amb l’argument que seria cruel parlar de diners quan hi ha un avió amb 239 persones a bord desaparegut. Les autoritats ja han advertit que la recerca de l’avió pot ser llarga, però tot i això continuaran enviant avions i vaixells per buscar l’aparell.

Alguns analistes alerten que els governs involucrats en l’operació hauran d’afrontar, aviat, la decisió difícil de si continuen mantenint les despeses extraordinàries d’aquesta recerca. “Cada país s’haurà de preguntar quines són les perspectives de la investigació i la relació entre els seus costos i beneficis”, diu Ramon Navaratnam, president del Centre d’Estudis de Polítiques Públiques a l’Institut Asiàtic d’Estratègia i Lideratge, a Kuala Lumpur. “Si no hi ha perspectiva, no n’hi ha: hem de ser molt realistes. Però és una decisió molt difícil”.

Fins avui, la recerca més costosa després d’un accident aeri ha estat la de l’Air France 447, que va arribar als 115 milions d’euros al llarg de dos anys, segons les estimacions dels experts que van participar en aquella operació. Però l’operació per trobar l’MH370 és encara més complicada i pot ser que ja hagi superat aquesta quantitat. L’ús diari d’alguns dels vaixells que participen en la recerca costa centenars de milers de dòlars i alguns dels avions poden costar milers de dòlars per hora, segons les autoritats.

Si bé existeix un conveni internacional que determina la responsabilitat de les investigacions d’accidents aeris, no hi ha protocols o tractats que dictin qui paga en aquests casos. Amb el vol MH370, el més probable és que els països i les empreses que participen en la recerca assumeixin les despeses. Fins i tot en el cas que els investigadors trobin les restes de l’avió aviat, s’obrirà un nou -i costós- capítol, el de l’exploració submarina i la possibilitat de recuperar parts de l’avió, o els cossos, de les profunditats.

En el cas de l’Air France 447, l’agència francesa que va investigar el cas va gastar 32 milions d’euros en la recerca submarina i la investigació que van fer els forenses de les restes de l’avió. La companyia i el fabricant de l’avió, Airbus, van acabar cobrint 16 milions d’euros d’aquest total. En canvi, la despesa de la recerca a la superfície es va dividir entre els governs involucrats, França, els Estats Units i el Brasil, que també es va responsabilitzar de fer les autòpsies de 50 passatgers.

Aquestes últimes setmanes, després que la recerca s’hagi traslladat a l’Índic, la responsabilitat de l’operació ha estat compartida per una coalició de set països: Austràlia, la Xina, el Japó, Malàisia, Nova Zelanda, Corea del Sud i els Estats Units.

Detecten un nou senyal acústic a l’Índic

Un avió de la força aèria australiana va detectar ahir un nou senyal acústic que podria ser compatible amb els que emeten les caixes negres dels avions. Amb aquest ja són cinc els senyals que s’han detectat des de dissabte passat. El coordinador de la recerca, l’australià Angus Houston, va dir que el senyal s’ha d’analitzar, però tot apunta que “pertany a un objecte fabricat per l’home”. Aquest avió i els altres que Austràlia ha enviat a la zona es van dedicar ahir a llançar boies al mar proveïdes de sensors que poden captar la freqüència de 37,5 quilohertzs en què emeten les caixes negres. L’objectiu de l’operació és delimitar al màxim l’àrea on es busca l’avió abans de llançar al mar el submergible Bluefin-21, que pot treballar fins a 4.500 metres de profunditat. El Centre de Coordinació australià també va informar que dimecres es van albirar molts objectes surant en aquesta zona però se’n van poder recuperar pocs. Fins al moment, cap dels objectes recuperats s’han pogut vincular a l’avió desaparegut.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF