Publicitat
Publicitat

CRISI A UCRAÏNA

Els pro-russos ignoren l’acord de Ginebra

Mantenen les seves posicions en els edificis públics ocupats a l’est d’Ucraïna

Les milícies pro-russes que s’han fet fortes a l’est d’Ucraïna van respondre ahir amb indiferència a l’acord entre els Estats Units, la UE, Rússia i Ucraïna firmat dijous a Ginebra i que aposta per la via diplomàtica com a sortida a la crisi ucraïnesa. Els grups rebels que ocupen edificis públics en diverses ciutats de l’est del país van assegurar que no pensen abandonar els seus llocs ni les armes fins que el govern ucraïnès -al qual titllen “d’il·legal”- obligui els activistes de Maidan a abandonar la plaça i engegui una reforma constitucional de tipus federalista. El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Andrí Desxítsia, que va ser a la reunió de Ginebra, va prometre ahir “accions més concretes” contra les milícies pro-russes si no abandonen els edificis públics sota els termes de l’acord internacional. El primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, en canvi, va fer una crida a la unitat nacional per demanar als ciutadans que evitin la violència i va anunciar que donarà suport a una reforma constitucional que suposi una descentralització de l’estat i més protecció per a la llengua russa al país.

L’ex primera ministra ucraïnesa Iúlia Timoixenko es va traslladar ahir fins a Donetsk, on es va trobar amb alguns líders proucraïnesos de la regió. Timoixenko es va convertir així en la primera representant de la política ucraïnesa a visitar la zona.

Acord a quatre bandes

La cimera de Ginebra va finalitzar dijous amb un acord destinat a rebaixar la tensió a l’est d’Ucraïna. Rússia, els EUA, la UE i Ucraïna han establert una sèrie de mesures concretes, com el desarmament de tots els grups il·legals i el desallotjament dels edificis ocupats, que ahir encara no s’havien complert. Aquesta mesura afecta la desena de ciutats de l’est del país on els rebels pro-russos s’han fet forts. Però també haurà de ser respectada a Kíev, on els activistes pro-Maidan encara mantenen el seu campament a la plaça de la Independència i on encara hi ha actius grups armats radicals, com el Sector de Dreta. “Tots els edificis requisats hauran de ser tornats als seus amos legítims, tots els carrers i places ocupades hauran de ser alliberats”, diu l’acord. La mesura no serà fàcil d’aplicar per al govern ucraïnès, tal com es va poder comprovar ahir. L’acord, que preveu una amnistia per a tots els activistes que en respectin els termes, es va aconseguir en la reunió a quatre bandes amb el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry; el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov; la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, i el titular d’Exteriors ucraïnès, Andrí Desxítsia.

Un altre punt important de l’acord fa referència a la reforma constitucional que s’ha de dur a terme a Ucraïna. El text diu que el procés haurà de ser “inclusiu i transparent” i que s’ha d’obrir un diàleg a escala nacional en el qual participin “totes les regions i grups polítics”. “Espero que Rússia hagi entès que el procés de reforma constitucional és suficient, i que com a resultat deixarà de donar suport a les milícies pro-russes”, va dir John Kerry. Serguei Lavrov, al seu torn, va indicar que l’aplicació de l’acord recau sobretot en el govern ucraïnès: “La responsabilitat és a les seves mans”. Però va voler deixar clar que això no vol dir que Moscou accepti la “legitimitat” de l’actual govern de Kíev. L’acord serà verificat sobre el terreny per observadors de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

Hores després d’arribar a aquest acord, el president dels EUA, Barack Obama, i el premier anglès, David Cameron, van instar el govern rus a rebaixar “de manera immediata” la tensió a Ucraïna. Obama va anunciar que hi ha un nou paquet de sancions preparat per si Rússia no respecta l’acord. Per la seva banda, el president rus, Vladímir Putin, va negar dijous qualsevol implicació de Moscou en la revolta a l’est de l’Ucraïna. “No hi ha forces especial russes ni tampoc instructors. És una bestiesa -va dir-. Es tracta de gent local: és la seva terra, no tenen cap altre lloc on anar i continuaran lluitant”. Amb aquestes paraules, Putin volia desmentir les acusacions que reiteradament arriben des de Kíev i Washington que afirmen que Moscou està darrere de l’onada d’ocupacions d’edificis públics.

En canvi, el president rus va reconèixer per primer cop que hi havia tropes russes a Crimea. I va justificar la seva presència amb l’argument que era necessari garantir el bon desenvolupament del referèndum. “Les nostres tropes hi eren per fer costat als lluitadors de les unitats d’autodefensa”, va afirmar. Putin també va carregar contra el govern de Kíev i la seva decisió de llançar una operació antiterrorista.

El president rus va dir que els líders ucraïnesos havien comès “un crim molt greu” quan “van enviar tancs i avions contra la població civil”. Respecte a la possibilitat d’enviar-hi tropes, Putin va dir que la situació a l’est de l’Ucraïna és diferent de la de Crimea, però va deixar una amenaça planant en l’aire: “Confio que no ho haurem de fer”.