Publicitat
Publicitat

CANVIS A L'IRAN

El president iranià demana diàleg i respecte a Occident

En el seu discurs de presa de possessió, Hassan Rouhani exigeix la fi de les sancions

El nou president de l'Iran, el clergue xiïta moderat Hassan Rouhani, va prendre ahir possessió del càrrec davant el Parlament de la República Islàmica per un període de quatre anys. En el seu discurs va dibuixar els tres eixos i els principals reptes del seu mandat: intentarà mantenir relacions "constructives" amb la resta del món, millorar la situació econòmica i resoldre la qüestió nuclear.

"No es pot vèncer els iranians imposant-los sancions o amenaçant-los amb una guerra", va assegurar en un missatge dirigit als Estats Units i la Unió Europea, que han escanyat l'economia del país per forçar-lo a abandonar qualsevol intenció militar del seu programa nuclear. "Hi ha d'haver diàleg des d'una posició d'igualtat", va dir Rouhani sobre el tema. "Si volen una resposta adequada, que no ens parlin amb l'idioma de les sancions, sinó amb el del respecte", un missatge que va rebre aplaudiments del Parlament.

Washington va reaccionar al discurs dient que veia una "oportunitat" en el nou mandatari. "Si aquest govern opta per complir de manera substantiva i seriosa amb les seves obligacions i per trobar una solució pacífica a la situació, als Estats Units hi trobarà un soci", va dir en un comunicat el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney.

"La gent demana canvis i millores en el nivell de vida, vol viure millor", va subratllar. Però ell i el líder suprem de la República Islàmica, l'aiatol·là Ali Khamenei, ofereixen solucions diferents. Mentre que el president diu que el diàleg amb Europa i, potencialment, els Estats Units és la manera de sortir de la crisi, Khamenei -que té l'última paraula en les qüestions més importants-, va mostrar-se dissabte pessimista en aquesta opció. "Alguns dels nostres enemics no parlen el nostre idioma de saviesa", va dir durant la cerimònia en què va donar el vistiplau públic al mandat de Rouhani.

Ara que Rouhani ja està oficialment en el càrrec, l'augment de la crisi econòmica iraniana és el primer punt de la seva agenda. Les sancions han reduït les exportacions de petroli i han limitat la capacitat de transferir diners de l'exterior. L'escassetat s'ha vist agreujada pel llegat de malbaratament que deixa el president sortint, Mahmud Ahmadinejad.

Un llegat tòxic

Durant la major part dels seus vuit anys al poder, l'Iran va gaudir d'una bonança petroliera que li va reportar una entrada constant de dòlars i euros que alimentaven la importació massiva de productes com gelats i Porsches.

Tot i que Rouhani ha demanat cent dies per revisar l'estat de l'economia i idear solucions, algunes veus ja diuen que l'única manera de solucionar la crisi és aturar el programa nuclear iranià. Aquestes veus amb prou feines se sentien sota el poder d'Ahmadinejad.

"L'èxit econòmic de Rouhani depèn de la determinació d'altres líders del país per trobar una solució a la disputa nuclear", opina el professor d'econòmiques de la Universitat d'Esfahan Mohsen Rehani.

En una altra mostra d'insatisfacció sobre les conseqüències de la posició nuclear de l'Iran, un influent professor de polítiques ha expressat públicament els dubtes sobre els beneficis del programa. "Per què hem de produir isòtops radioactius si podem importar-los a un preu millor? -es pregunta Sadegh Zibakalam-. Per què hem de mantenir un programa nuclear sense justificació econòmica?"

Però tot i que aquestes veus cada cop tenen més força, no representen la posició oficial de l' establishment iranià, que manté que l'autosuficiència energètica nuclear no és negociable.