CONDICIONS LABORALS A L'ÀSIA
Misc 27/12/2013

La precarietat condemna els treballadors tèxtils dels tallers de Bangla Desh

El govern augmenta el sou mínim, però les fàbriques són insegures

Núria Segura Insa
4 min

BarcelonaVuit mesos després de l'ensorrament d'una fàbrica tèxtil a Dacca que va deixar 1.127 morts, l'únic canvi per als treballadors de Bangla Desh ha sigut l'augment del salari mínim, que ha passat dels 28 euros mensuals als 49. Tot i així, segueix sent el més baix de la regió i no es paguen les hores extres. A més, queda lluny dels 74 euros mensuals que reclamen els treballadors.

Amb l'augment del salari mínim, el govern bengalí espera calmar els ànims dels treballadors, que des del maig s'han manifestat un cop i un altre per reclamar una millora dels sous i de les instal·lacions de les fàbriques. De fet, aquest últim és el principal repte que afronten i el que té més difícil solució. "L'augment dels salaris és important, però es partia d'un punt molt baix", destaca el director de l'Organització Internacional del Treball (OIT) d'Espanya, Joaquín Nieto, per a qui el més important és que els edificis siguin segurs: "No pot ser que els treballadors s'hi deixin la vida quan van a treballar".

Per la seva part, el portaveu de la Campanya Roba Neta, Albert Sales, ressalta que les condicions són molt precàries. Amb el boom tèxtil que viu el país, les fàbriques "s'han ampliat cap amunt, afegint dos i tres pisos, amb persones i maquinària pesant". Aquestes ampliacions posen en risc la seguretat dels precaris edificis on s'amunteguen els tallers de confecció.

Reaccions de les multinacionals

Sales assegura que les víctimes de l'ensorrament de l'edifici del Rana Plaza encara no han cobrat cap indemnització. Aquesta tragèdia va evidenciar davant del món les precàries condicions dels treballadors del sector de la confecció a Bangla Desh, una activitat on el 90% dels operaris són dones. Aquesta setmana les multinacionals i el govern han anunciat que han pactat crear un fons de 30 milions d'euros per ajudar les víctimes de la tragèdia, però encara s'ha de determinar com contribuirà cada una de les companyies i els pagaments, si es fan, no començaran a efectuar-se fins al febrer.

A més, segons Nieto, cent multinacionals han acordat amb les autoritats bengalines millorar les instal·lacions dels edificis. L'entesa es va subscriure al maig, després de l'ensorrament, i preveu que cada una de les empreses invertirà un màxim de 360.000 euros per millorar els tallers de la confecció, assenyala la web de l'acord.

Amb aquests diners, les companyies pagaran inspeccions independents per determinar les condicions de treball dels empleats, però seran els mateixos tallers els que hauran de finançar les reformes -si en calen- i ajustar el sou als mínims establerts, segons la legislació del país. Si una fàbrica no passa la inspecció, haurà de tancar mentre s'adapta a la normativa i els treballadors hauran de continuar cobrant. En cas d'incompliment, les empreses subscriptores de l'acord suspendran la seva activitat en aquella instal·lació.

Des de la campanya Roba Neta, Albert Sales recorda que aquests "compromisos són voluntaris" i qualifica "d'absurdes" les inspeccions internacionals, ja que les fan companyies estrangeres que no coneixen la realitat bengalina. Segons ell, quan es fa la supervisió, les treballadores dels tallers responen a les preguntes que els fan sota l'amenaça de quedar-se sense feina. "Les multinacionals han creat un sistema basat en la precarietat laboral i ara és molt difícil que des d'Europa es controlin els drets laborals a Bangla Desh", conclou.

Contactada per aquesta informació, l'empresa Inditex -fabricant de Zara, Bershka i Massimo Dutti, entre d'altres- assegura que coopera plenament amb les iniciatives de la principal associació de fabricants de Bangla Desh (BGMEA) per millorar les condicions dels tallers. En aquest marc, el 2012, Inditex va oferir formació sobre prevenció d'incendis a 55 fàbriques, va verificar la potabilitat de l'aigua en 90 més i va formar 32 auditors externs per vetllar per les condicions mínimes de treball que fixa ella mateixa.

Tensió abans de les eleccions

A finals de novembre, però, uns treballadors van cremar la fàbrica tèxtil on treballaven. La BGMEA ha demanat al govern que protegeixi els seus negocis. "Com pagarem els préstecs bancaris, els sous als nostres treballadors, si no podem fer negocis per culpa de la inestabilitat política?", va dir recentment el president de l'associació, Atiqul Islam, en una concentració a Dacca.

A Bangla Desh, moltes persones, principalment dones, abandonen el camp per emigrar a les ciutats amb la finalitat de treballar a les fàbriques de la confecció i ajudar a casa seva. Molts cops aquest és l'únic ingrés que tenen les famílies.

El 5 de gener hi haurà eleccions i la tensió social s'ha disparat, ja que l'oposició acusa el govern de parcialitat en el procés de votacions. "No hi haurà grans canvis per als treballadors, perquè tots els partits es beneficien del sector de la confecció", reflexiona, pessimista, Sales.

Jutgen el propietari de la fàbrica de Dacca on van morir 117 persones

Un tribunal de Bangla Desh ha iniciat un judici contra tretze persones, entre les quals el propietari, per l'incendi mortal a la fàbrica de Dacca on el novembre de l'any passat van morir 117 persones i 200 més van resultar ferides. Va ser l'incendi més mortífer en la història del país. La setmana passada la policia va presentar càrrecs contra el propietari, Delwar Hossain, la seva dona i onze empleats de Tazreen Fashion, un fet poc corrent en un país on els treballadors es queixen que els propietaris de les empreses de confecció sovint eviten enfrontar-se a la justícia pels accidents que es produeixen a les precàries instal·lacions tèxtils. "És trist i em sorprèn veure que tant la meva dona com jo som els principals acusats", va dir Hossain. Les víctimes asseguren que els supervisors van ordenar als treballadors que tornessin a la feina, tot i que havia sonat l'alarma antiincendis perquè hi havia fum.

stats