Publicitat
Publicitat

El ‘papa bo’ i el ‘viatger’ pugen als altars

Angelo Giuseppe Roncalli, nascut el 1881 a Sotto il Monte, Bèrgam, ha passat a la història per haver convocat el Concili Vaticà II menys de tres mesos després de la seva elecció, el 1958. Tot i que donava la imatge d’un capellà de poble, més aviat conservador, aquesta reunió de bisbes és considerada la primavera del catolicisme. Joan XXIII, conegut pels fidels com el papa bo, va donar una gran llibertat als debats, amb la intenció de modernitzar l’Església i reconciliar-la amb els altres cristians. És molt cèlebre el Discurs de la Lluna, improvisat una nit del 1962: “Quan torneu a la llar, els vostres nens estaran dormint: acaroneu-los sense despertar-los i expliqueu-los després que era la carícia del Papa”, va dir. Com diu d’ell el papa Francesc, “era un home que transmetia pau” i, alhora, era culte i irònic. Va contribuir a reduir tensions amb l’URSS i va treballar per la unitat cristiana. Va publicar vuit encícliques, entre les quals Pacem in terris. Va morir el juny del 1963 sense veure la fi dels resultats del Concili Vaticà II.

Joan Pau II era un home “coherent” i un gran “testimoni” de fe, segons ha recordat Francesc. Lluitador fins a la mort, no va renunciar al soli tot i el Parkinson i les seqüeles de l’atemptat perpetrat el 1981 pel turc Ali Agca. El polonès Karol Wojtyla passarà a la història com l’home dels rècords, en especial pels 114 viatges fora d’Itàlia en els 26 anys de pontificat i pel decisiu paper en la fi de l’era comunista. També per com atreia les multituds, per bé que, alhora, els seminaris i misses es van anar buidant. Tot i el carisma, el pontificat té ombres per com va gestionar escàndols com el del Banc del Vaticà i els abusos sexuals a menors, entre els quals els del pare Maciel, fundador dels Legionarios de Cristo, un dels moviments conservadors estimulats pel Papa. Joan Pau II és alhora el papa que va tancar les portes als preservatius, al sacerdoci de les dones i qui va enfrontar-se a la teologia de l’alliberament, sense reconèixer-ne prou el missatge a favor dels pobres. Va morir el 2005 entre crits de “Sant, ja!”