Publicitat
Publicitat

DEBAT AL REGNE UNIT

Els pandes del zoo d'Edimburg: escocesos o britànics?

Polèmica pel destí dels animals xinesos en una Escòcia independent

A poc més d'un any del referèndum d'independència escocès, ja bull l'olla de les campanyes tant pel sí com pel no: estands repartits pel país, discussions constants i un grapat de temes claus sobre la taula. El petroli, la moneda i les armes nuclears són alguns dels assumptes candents. Però, sorprenentment, una de les preguntes que s'ha repetit sovint en relació amb el futur ha estat: què passaria amb els pandes?

Els pandes són dos i es diuen Tian Tian (Dolça) i Yang Guang (Sol), els dos óssos panda gegants -i animals estrella- del zoo d'Edimburg, que s'han convertit en protagonistes accidentals del debat previ al plebiscit que se celebrarà el 18 de setembre del 2014. El quid de la qüestió és si els dos animals, en cas que guanyés la via de la independència, es quedarien a Escòcia o haurien de marxar-ne; en altres paraules, si són un actiu del Regne Unit o purament escocès. Per complicar-ho més, tot apunta que Tian Tian està embarassada, segons va anunciar el zoo la setmana passada.

Els dos pandes gegants, els primers que han viscut al Regne Unit en 17 anys, van arribar al zoo d'Edimburg el desembre del 2011 procedents de la reserva de Sitxuan, a la Xina, enmig d'una gran atenció mediàtica. Només en el primer any van atreure més de 500.000 visitants, revertint la dramàtica situació financera del zoo. Tian Tian i Yang Guang estan llogats a l'entitat per deu anys -a 600.000 lliures l'any-, però alguns unionistes van plantejar si haurien de deixar Escòcia si el país s'independitzés, ja que, oficialment, l'acord es va firmar entre el Regne Unit i la Xina. Poc després que aterressin, algunes veus de Westminster van fer declaracions provocatives com "Ningú no entén del tot les ramificacions per als pandes d'una aposta per la independència escocesa" o "On paguen impostos?" Tot seguit, titulars sensacionalistes com "Mai us endureu els nostres pandes" van aflorar als tabloides escocesos, com al Daily Record .

El debat té un component còmic, però, per si de cas, ningú vol mullar-se massa quan es tracta dels incòmodes pandes. La setmana passada, el primer ministre britànic, David Cameron, va estar més prolífic amb els mitjans del que és habitual: va comentar tots els temes d'actualitat -inclosa la matança de toixons- però no va passar ni de puntetes per les bones notícies de Tian Tian, mentre el país s'entendria amb vídeos del popular animal.

Un portaveu del zoo diu a l'ARA, per correu electrònic, que com a entitat dedicada a la conservació no s'involucren en política, però aclareix: "El pacte es va firmar al nivell Regne Unit - Xina, però l'acord pels pandes gegants és entre la Reial Societat Zoològica d'Escòcia i l'Associació Xinesa de Conservació de la Vida Silvestre, i la primera finança el projecte en la seva totalitat". En ser contactat per l'ARA, el govern escocès assegura succintament, també a través d'un portaveu: "Els pandes són aquí en un préstec de 10 anys, amb l'acord firmat entre les dues societats zoològiques. Es quedarien a Escòcia en cas d'independència".

Un potencial cadell polititzat

Mentrestant, Tian Tian pot estar embarassada. No s'ha deixat fer una ecografia, però els seus nivells de progesterona i proteïnes, així com alguns comportaments, ho indiquen. No se sabrà del cert fins poc abans que doni a llum, cosa que podria passar el mes que ve. El cadell seria el resultat d'una inseminació artificial que se li va practicar a l'abril enmig d'un gran rebombori.

El debat sobre la independència monopolitzarà gran part de l'any vinent. Les enquestes, a hores d'ara, auguren una victòria del no -li donen un 50%, mentre que els partidaris del sí s'estimen en un 30%-, però el vot dels indecisos serà clau. El cadell seria el primer panda gegant nascut al Regne Unit, i no està clar com podria utilitzar-se per servir els interessos d'una banda o l'altra. No hi ha dubte, això sí, que el zoo i la ciutat es freguen les mans, i que al nounat li serà difícil escapar-se de l'escrutini dels mitjans des del seu primer minut de vida.