Els palestins refan la unitat

JerusalemEn una històrica conferència de premsa a la franja de Gaza, representants dels islamistes de Hamàs i de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) van anunciar ahir la formació d’un govern d’unitat i el compromís per convocar eleccions. S’acabaven així set anys de divisió política entre les dues grans faccions palestines, Fatah, que governa a Cisjordània, i Hamàs, al poder a Gaza. El primer ministre de Gaza, Ismail Haniyeh, ha assenyalat que les delegacions de les dues grans faccions palestines havien treballat “com un sol equip” per aconseguir el diàleg de la unitat. L’acord va ser segellat amb una foto de família en què els líders de Hamàs i Fatah alçaven les seves mans unides.

El 2011 les faccions palestines van proclamar al Caire una reunificació que s’havia anat posposant per les seves profundes diferències. Per molts palestins la reconciliació era imprescindible per aconseguir un estat independent. El govern israelià va reaccionar a l’acord suspenent una reunió del moribund procés de pau amb l’Autoritat Nacional Palestina (ANP). Segons el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, qui “tria Hamàs no vol la pau”. El president palestí i líder de Fatah, Mahmud Abbas, declarava, en canvi, que aquesta signatura d’unitat no contradiu els acords que ell intenta aconseguir amb els israelians i que el seu objectiu és un estat independent en pau al costat d’Israel.

El mateix Abbas podria encapçalar aquest govern d’unitat que hauria de fer-se visible en les pròximes cinc setmanes. El primer objectiu d’aquest nou executiu seria convocar eleccions presidencials i parlamentàries abans de sis mesos.

Lideratge palestí caducat

El vell Abu Mazen, com és conegut Abbas, va guanyar les últimes eleccions presidencials el 2005 i, per tant, el seu mandat fa anys que va expirar. Per la seva edat, gairebé 80 anys, sap que està escrivint el llegat polític més important de la seva història. Un any després de la seva victòria, el 2006, es convocaven eleccions legislatives que provocarien el trencament entre Fatah i Hamàs, considerat un grup terrorista per Israel, els Estats Units i la Unió Europea. Totes dues faccions han acordat també posar en llibertat presos detinguts per les seves afiliacions polítiques.

Aquest estratègic moviment ha produït un terratrèmol polític sis dies abans que finalitzés el termini de nou mesos que israelians i palestins s’havien donat per arribar a un acord de pau, auspiciat pels Estats Units. Segons el diari israelià Haaretz, Washington podria reconèixer el govern d’unitat només si hi ha un reconeixement de l’Estat d’Israel (un pas que Hamàs no ha fet mai), rebutja la violència i s’adhereix als acords signats per l’OAP.

Per la negociadora israeliana Tzipi Livni, la reconciliació palestina malmet els esforços per aconseguir la pau, mentre que pel ministre d’Economia israelià, l’ultranacionalista Naftali Bennett, que representa l’ala més dura del govern de coalició de Netanyahu, l’Autoritat Palestina s’ha convertit “en l’organització terrorista més gran del món” i ha avisat que a partir d’ara han entrat “en una nova era política en el Pròxim Orient”. Bennett ha afegit que igual que els Estats Units no parlen amb Al-Qaida, Israel no hauria de negociar amb l’ANP, als quals ha titllat “d’assassins”. En uns altres termes ha parlat la presidenta del partit d’esquerres Meretz, Zehava Galon, que creu que “Netanyahu va empènyer el president Abbas als braços de Hamàs i ara ell li exigeix que triï” entre Israel i els islamistes.

La llum vermella es va encendre a finals de març, quan el govern israelià no va alliberar el quart i últim grup de presoners palestins com s’havia compromès en converses de pau encetades el juliol passat. Els presoners són un tema molt sensible entre els palestins i per això va ser molt ben rebuda la resposta d’Abbas de buscar el reconeixement de Palestina en 15 tractats i convenis internacionals. Recentment, Abbas també havia amenaçat de dissoldre l’Autoritat Nacional Palestina, anul·lar els Acords d’Oslo i deixar que Israel s’hagués de responsabilitzar dels dos milions i mig de palestins de Cisjordània. El líder de Fatah, Azzam al-Ahmad, va dir ahir que cap de les parts acceptarà una represa de les negociacions amb Israel sense unes directrius clares i que el procés s’havia estancat per les “intransigències d’Israel” i “el biaix nord-americà”.

Minuts després de l’anunci, Israel va llançar una incursió aèria al nord de Gaza que va provocar una dotzena de ferits.

L’origen de la fractura: les eleccions del 2006

Hamàs va guanyar les eleccions legislatives palestines el 2006 en un procés validat per observadors internacionals. Però tant Fatah com Israel, els Estats Units i la Unió Europea es van negar a reconèixer el triomf de qui consideraven una organització terrorista. El juny del 2007 Hamàs va expulsar de Gaza els militants de Fatah, al·legant que preparaven un cop d’estat, després d’una setmana de combats en què van morir 100 persones. Des d’aleshores Hamàs governa la franja, sotmesa a un bloqueig internacional, i Fatah Cisjordània.