Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

La ‘mineropolítica’ s’obre pas a Colòmbia

El 80% de les violacions de drets humans al país tenen lloc en zones d’extracció minera i petroliera

A Colòmbia, en paral·lel a les negociacions a l’Havana entre govern i les FARC, continuen actius múltiples conflictes protagonitzats per altres actors armats guerrillers, com l’ELN, grups paramilitars, les bandes criminals -Bacrim- i grups vinculats al narcotràfic. Uns i altres estarien implicats en diverses activitats il·legals, com l’explotació de cultius il·lícits, com la coca, o lícits, com l’oli de palma. No obstant, segons l’organització CAJAR, en l’última dècada el 80% de les violacions de drets humans a Colòmbia haurien tingut lloc en zones d’extracció minera i petroliera.

La locomotora minera

El president Juan Manuel Santos, seguint la línia del seu predecessor, Álvaro Uribe, va presentar l’any 2010 la locomotora mineroenergètica, basada en una obertura del mercat a grans multinacionals estrangeres. A finals del 2010 gairebé el 60% del territori colombià estava donat en concessió o tenia sol·licituds pendents.

A Jericó, un poblet d’Antioquia d’uns 8.500 habitants, al voltant del 80% de la població està en contra del projecte miner que està impulsant la multinacional AngloGold Ashanti. “Es tracta de pensar en curt termini o en llarg termini: bons sous ara a canvi de quedar-nos sense aigua, destruir el territori i no poder tornar mai més a la vida de camp”, es lamenta un veí.

Entre les estratègies de l’empresa s’inclouen “els dimecres miners”, en els quals l’empresa convida a dinar gent del poble i els insta a signar a favor del projecte. I també n’hi ha d’altres de menys subtils, com és la plantació massiva de pins per convertir les terres en no productives, i poder-les utilitzar posteriorment per a l’extracció minera -ja són entre 7.000 i 8.000 hectàrees, assegura un altre veí.

L’alcalde del poble, que va guanyar les últimes eleccions oposant-se al projecte miner, ha canviat el seu discurs en el transcurs del mandat i ara, no només dóna suport absolut al projecte, sinó que intenta frenar qualsevol manifestació en contra. “Hi ha empreses que són el poder al territori”, assegura Carlos Guevara, de l’organització Somos Defensores. I aquesta dinàmica es reforça amb l’aprovació dels últims decrets, que “permeten a les empreses negociar directament amb les alcaldies i les governacions”, acció que es coneix com la mineropolítica.

En altres regions del país, com a La Guajira o a Cesar, on l’explotació minera ja és una realitat des de fa molts anys, organitzacions que defensen els drets humans i ambientals denuncien els múltiples conflictes vinculats als projectes extractius a gran escala, i la seva implicació directa en la vida de les persones. Des de desplaçaments forçats, passant per la contaminació de terres i rius, l’afectació directa sobre la salut de les persones, fam, prostitució, amenaces, agressions i fins i tot assassinats a líders comunitaris que s’oposen a l’actual model extractiu.

La mineria criminal

“Hi ha territoris on la mineria s’ha convertit en el nou combustible de la guerra”, explica Guevara. En la primera dècada del 2000, dos factors van contribuir a l’auge de la mineria criminal com a font de finançament de grups armats vinculats al conflicte a Colòmbia. D’una banda, el conegut com a pla Colòmbia, impulsat pels governs dels Estats Units i Colòmbia, de lluita contra el narcotràfic, principal font de finançament dels grups armats. I de l’altra, l’increment del preu dels minerals als mercats internacionals.

Actors armats com les FARC, grups paramilitars, les Bacrim o el càrtel de Sinaloa explotarien recursos extractius arreu del país tant directament -a través d’atacs i saquejos, comercialitzant els minerals- com de manera indirecta, cobrant impostos als miners artesanals i a les petites empreses pels minerals que extreuen, pel transport o a canvi de protecció. En molts casos també hi ha una “relació intrínseca” entre la mineria de gran escala -explotada per grans multinacionals- i la mineria criminal, segons explica Santiago Piñeros, de l’organització PAS.

El ‘postconflicte’

Malgrat que govern i les FARC no han signat l’acord de pau, a Colòmbia ja fa temps que es parla de postconflicte. Cal tenir present, però, que fins i tot si s’arriba a un acord amb les FARC, altres conflictes continuaran al país. Són diverses les veus que denuncien les inconsistències entre el que el govern negocia a l’Havana i el que executa en territori colombià, sobretot en matèria de terres, medi ambient i explotació de recursos naturals. “El problema no és quin acord hi haurà, sinó com s’aplicarà”, opinen des de PAS.

Sigui quin sigui l’escenari que es defineixi en el futur pròxim, els conflictes vinculats a la mineria tindran un paper clau en aquest imaginari postconflicte. En aquest sentit, un dels pilars que l’ELN ha posat sobre la taula de cara a començar unes eventuals converses de pau amb el govern és, precisament, la reforma de l’actual model extractiu, un conflicte que s’ha convertit, segons Danilo Urrea, de l’organització Censat Agua Viva, en una autèntica “guerra de baixa intensitat”.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT