Publicitat
Publicitat

DUEL A EUROPA

Les maniobres de l’OTAN i Rússia són més que jocs de guerra

Un estudi alerta de l’escalada militar i reclama més control de les armes

Quan semblava que la Guerra Freda estava relegada als llibres d’història, vells dimonis comencen a despertar-se de nou a Europa. Després que Rússia s’annexionés Crimea, el març del 2014, i dels incessants combats entre Kíev i els rebels pro-russos de l’est d’Ucraïna, l’escenari d’una guerra entre l’OTAN i Rússia comença a configurar-se com una possibilitat més real del que s’hauria imaginat ningú fa vint anys. Així ho indica un informe del think tank European Leadership Network, amb seu a Londres, que alerta que les maniobres entre els bàndols no han deixat d’augmentar en l’últim any i mig.

En el primer aniversari de l’annexió de Crimea, 80.000 forces russes es van desplegar a banda i banda del territori. Segons l’informe, la magnitud de la maniobra i la seva distribució geogràfica només s’entén si es tracta d’“una guerra simulada”. Per la seva banda, l’Aliança ha mobilitzat 15.000 soldats amb exercicis al mar Bàltic i operacions a Suècia i Polònia. “Aquests exercicis demostren que els bàndols s’estan preparant”, explica Lukasz Kulesa, director del think tank. Kulesa deixa clar que això no vol dir necessàriament que hi hagi d’haver una guerra, però sí que alimenta “l’actual clima de tensió” al continent.

Tot i que l’OTAN i Rússia defensen que les maniobres formen part dels seus moviments habituals, el think tank considera que en “l’actual clima de desconfiança” les maniobres provoquen incertesa en les relacions, especialment si els exercicis no s’anuncien amb anterioritat, com en el cas de Rússia, explica Kulesa. Per evitar afegir més llenya al foc, l’informe aconsella que si realment els bàndols no tenen res a amagar, caldria que comuniquessin millor el calendari de les maniobres militars i utilitzessin l’Organització per la Cooperació i la Seguretat a Europa (OSCE) com un canal per millorar les seves relacions.

També reclama un nou tractat que garanteixi el respecte als “límits territorials en el control d’armes”, per evitar que Rússia continuï introduint armament per als rebels que lluiten contra el govern de Kíev a través de la seva frontera amb Ucraïna.

L’informe ha sigut durament criticat per l’OTAN perquè considera que posa al mateix nivell les maniobres russes i les dels aliats. “El ministre de Defensa rus ha anunciat més de 4.000 exercicis aquest any, deu vegades més del que l’OTAN i els seus aliats han planejat per al mateix període”, lamenta la portaveu de l’organització, Carmen Romero. “L’OTAN ha deixat repetidament clar que no busca l’enfrontament amb Rússia. Però Rússia ha canviat les fronteres per la força, continua oferint suport als separatistes d’Ucraïna i amenaça amb una base de míssils nuclears prop de les fronteres aliades”, afegeix la portaveu. “Els exercicis militars de l’OTAN no estan, com suggereix l’informe, augmentant la probabilitat d’una guerra a Europa”, lamenta, sinó que busquen “l’efecte contrari: reforçar la seguretat i l’estabilitat a Europa en resposta a la creixent agressió per part de Rússia”. Romero defensa també que l’augment de la presència militar aliada a l’est del continent respon al desplegament rus a les fronteres pròximes als països bàltics.

Set mil morts a Ucraïna

Mentrestant, la situació a l’est d’Ucraïna continua empitjorant. Segons va anunciar la setmana passada l’ONU, prop de 7.000 persones han mort des que va començar el conflicte al país. La Comissió Europa ha lamentat l’augment de la tensió i la mort de ciutadans com a resultat dels atacs en les àrees controlades pels separatistes pro-russos, que considera una amenaça a l’acord de Minsk. L’executiu comunitari insisteix que veu amb preocupació l’escalada, però es manté confiat que l’acord aconseguit amb mediació alemanya no ha fracassat.

La Unió Europea té molts fronts oberts, amb la crisi migratòria a l’est i el sud del continent, i ha rebaixat el to. El govern de Kíev aspira a convertir Ucraïna en un nou estat membre, però la guerra civil no ho posa gens fàcil. De fet, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ja va anunciar que cap país no s’incorporarà al club dels Vint-i-vuit en els pròxims cinc anys.