Publicitat
Publicitat

GUERRA CIVIL

La lluita per seguir ensenyant a Síria

Els mestres llancen iniciatives privades per evitar una generació perduda pel conflicte

Són les tres de la matinada i fa un fred molt intens a Kafer Safra, una petita vila de la regió d'Afrin, al nord de la província d'Alep. El Khalil, un noi sirià de 22 anys, es corda les sabates, s'abriga i emprèn com cada nit el camí que separa casa seva del forn de pa on treballa més de 12 hores al dia. "Hauria de donar gràcies per tenir feina en la situació que està el país. Però a escala personal i professional em sento molt frustrat. Fins fa un any cursava quart de dret a la Universitat d'Alep, però la guerra m'ha impedit acabar els estudis", relata, capcot, el Khalil.

El cas d'aquest jove és només un exemple entre els milers d'estudiants sirians que han vist truncats els seus estudis a causa del conflicte que des de fa més de dos anys i mig pateix Síria. Molts d'ells han acabat la secundària i la situació els impedeix poder començar la universitat; d'altres han hagut d'abandonar la facultat i deixar la carrera a mitges. "Una de les poques coses bones del règim era l'accés als serveis públics de pràcticament tota la població. L'educació era a l'abast de tothom i la taxa d'analfabetisme era molt baixa", explica el Hassan, professor d'anglès i creador d'una acadèmia privada d'estudis a la ciutat de Cindirese.

Les paraules del Hassan encara tenen més rellevància si tenim en compte que aquest docent va ser apartat pel règim sirià de l'ensenyament públic per la seva militància política al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). "Des de fa més de 20 anys dono classes particulars d'anglès. Si hagués pagat un suborn a la muhabarat, la policia secreta del govern, hauria pogut tornar a l'escola estatal, però preferia seguir amb les lliçons privades perquè guanyava més diners", indica el Hassan.

Acadèmies privades

Ha estat aquest professor d'anglès el que fa poc més d'un mes va crear una acadèmia a Cindirese que acull 400 estudiants d'entre 14 i 18 anys. "No vull que els meus fills es converteixin en una generació perduda a causa de la guerra -comenta el Hassan-. Per això vaig proposar als millors docents de la vila de Kafer Sabra obrir aquest centre educatiu, on oferim certificats de novè i dotzè curs".

En aquesta acadèmia, ubicada al soterrani del que abans era un petit centre comercial, cada professor especialista en una matèria ocupa una botiga reconvertida ara en una aula amb només una pissarra i cadires. "El règim prohibia obrir acadèmies privades però ara l'administració kurda de Síria ha creat una llei que permet fer-ho", constata l'Abdullrahman, el director del centre.

L'escola privada segueix el mateix esquema dels centres governamentals i s'hi imparteixen les assignatures pròpies de l'ensenyament reglat, com anglès, francès, àrab, matemàtiques, història, física i química, entre d'altres, i s'hi ha incorporat el kurd, prohibit durant el règim.

"Aquí nois i noies comparteixen aula com ha passat sempre. En canvi, a les zones controlades per l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant només els nens van a l'escola i únicament estudien l'Alcorà i geometria. Volen crear una generació de joves submisa a les seves ordres, analfabeta i sense actitud crítica", denuncia l'Abdullrahman.

Cursar cada matèria costa anualment 10.000 lliures sirianes, poc més de 50 euros. "Els més necessitats no paguen i d'altres hi aporten una quantitat simbòlica. Els joves que tenen algun familiar màrtir també tenen els cursos gratuïts", assenyala el Hassan.

Emigrar per estudiar

La Fàtima té 17 anys i s'està preparant per poder estudiar medicina. "Estic cursant sis matèries i el meu objectiu és aconseguir el certificat per poder marxar a Alemanya, on tinc un germà", indica. A les zones controlades pel règim les classes no s'han aturat encara que la guerra dificulta que els cursos discorrin amb normalitat.

"Estic molt preocupat. D'aquí uns mesos acabaré els estudis i ara els islamistes han tallat les carreteres que connecten la regió d'Afrin amb Alep, on hi ha la universitat. Si la situació no canvia l'única opció és emigrar", comenta Vian al-Amo, que vol estudiar arquitectura.

Sense la possibilitat de seguir estudiant o exercir en feines vinculades amb la seva formació, molts joves han optat per treballar al camp amb les seves famílies, unir-se a la milícia o emigrar.

Per intentar revertir la situació i evitar que la regió es quedi sense jovent, el responsable d'economia del govern interí kurd de Síria a la zona, Ahmad Yousef, anuncia que tenen "la intenció d'obrir universitats privades perquè els joves no hagin de marxar a l'estranger".